A una Acadèmia se la considera solvent valorant les seves activitats però sobretot per les seves publicacions. I en aquest apartat i després de molts anys de “sequera” l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició (ACGN) darrerament està d’enhorabona ja que en poc temps s’han presentat tres llibres dedicats a la gastronomia en els que quatre Acadèmics en són els seus autors.
Fa algunes setmanes els Acadèmics Sara Castellví i Miquel Torres van presentar el llibre escrit a quatre mans i que es titula “Vinos dulces del mundo y cuatro quesos azules”. Va ésser un gran èxit de públic el dia de la seva presentació malgrat que a la mateixa hora es jugava un dels partits de futbol “més importants del món”. També les vendes m’asseguren que marxen molt i molt bé. El dilluns dia 10 i també escrit a quatre mans, l’Acadèmic Josep Vilella junt amb l’Empar Moliner varen presentar el llibre “Cuinem en família”. Igualment gran èxit de públic en la presentació i de vendes. Si no teniu els dos llibres, penso que val la pena que els compreu. Personalment ja els tinc tots dos, però a l’estar de viatge no vaig poder estar a cap de les dues presentacions.
Dissabte passat dia 15 es va fer la primera presentació del llibre “Canaille” escrit per l’Acadèmic Miquel Brossa, i que és el primer llibre monogràfic dedicat a l’entorn de la “casqueria” i molt més… Els que coneixem en Miquel -tal com diu la Jolonch- sabem que té el seu propi lèxic gastronòmic i aquest queda reflectit en moltes parts del llibre, entre elles quan qualifica alguns comensals de “semisecs”, referint-se als molt ambigus, o sia els que mai demanaran una carn sagnant però tampoc massa passada.
Com que encara no he llegit a fons el llibre no us parlaré d’ell (penso fer-ho més endavant) però si us parlaré de la primera presentació i de l’important ressò mediàtic que ha tingut. Dic la primera presentació, ja que l’inquiet i inesgotable Miquel Brossa pensa fer diverses presentacions. Aquesta primera la va fer a La Cerdanya i concretament al Museu Espai Ceretània. Quan estàs de vacances fa mandra assistir a la presentació d’un llibre. Docs no. Va omplir totes les cadires d’una molt àmplia sala en les que hi havia “la flor i nata” dels residents habituals i/o circumstancials de La Cerdanya, encapçalats pels cuiners Carles Gaig, Josep Mª Massó i Mercè Solernou i pel President del Gremi de Menudaires Sr. Josep Ramens. De la ACGN hi assistiren l’Acadèmica Rosa Mayordomo, jo mateix, “l’amic de l’Acadèmia” i prestigiós advocat Joan Font.
L’alcalde de Bolvir, Bartomeu Baqué i Muntané, amb unes breus paraules va iniciar i concloure l’acte i en Toni Massanés, destacat gastrònom i director de la Fundació Alícia, va fer una gran presentació del llibre i del seu autor ressaltant-ne les seves aportacions tècniques i gastronòmiques.
En Miquel Brossa va arrodonir l’acte amb les seves paraules acompanyades d’algunes diapositives. Va assenyalar que la cuina “canaille” té grans filies però també enormes fòbies, ja que hi ha persones que en són molt critiques però que no l’han provat mai. Per altra part molts d’aquests “crítics” no mengen mai “sang i fetge” però curiosament els encanta el foie-gras, la botifarra del perol, el bull, etc… També va aprofundir en el que és saludable mèdicament que són alguns d’aquests productes. Bàsicament va destacar que com tot en la vida, “l’ús” és beneficiós i “l’abús” és perjudicial.
El llibre és d’una mida gran i està editat per Planeta Gastro. No és un llibre de “Sants”. No pot faltar a les prestatgeries de la vostra biblioteca gastronòmica. Però també cal tenir molt en compte, com deia al principi, la seva difusió mediàtica. En primer lloc cal indicar que el llibre està prologat ni més ni menys que pels dos grans gurus de la cuina mundial Ferran Adrià i Joan Roca, els quals es desfan en inusuals elogis vers l’autor. També cal llegir els elogiosos articles publicats aquesta darrera setmana a La Vanguardia i en el On BCN per Cristina Jolonch, Toni Massanés i Ferran Imedio.
Conclusió: a en Miquel se l’estima (gairebé*) tothom. Ell s’estima i gaudeix molt amb la gastronomia i com que és un home molt viatjat ha volgut reflectir una petita part dels seus coneixements gastronòmics en aquest primer llibre. Enhorabona. És un privilegi i un prestigi per l’ACGN tenir aquests quatre autors com Acadèmics.
* dic gairebé, ja que ell no esta massa per punyetes. Si algú o quelcom no li agrada li ho diu a la cara o públicament. I això de vegades deixa ressentits.
