Una acollida calorosa, Conxita tan amable com sempre, en Jordi amb el seu volum habitual augmentat per la satisfacció del premi rebut i una decoració acollidora fan que hom es senti com a casa. Pregunto a Conxita i em confirma que el nom del restaurant, com jo pensava, és una paraula plana, per tant amb accent tònic a l’a, no a la e ni a la i com he llegit recentment.
Ens hem decidit pel menú degustació que es serveix a taula completa.
Per començar una selecció de snacks, un dau de salmó marinat, una croqueta de xai, una boníssima terrina de conill amb brie i una sopa de peix amb musclo i patata.
Seguim amb un foie mi cuit cobert de crispetes caramel·litzades, una gran troballa, no sols es combina el tradicional dolç amb el foie, així es combina també una textura cruixent que aporta novetat a un camp ja prou explorat. Es cert que la combinació foie dolç és encertada, però començo a trobar a faltar un mi cuit sense invents, aquell que en porció generosa ens donàvem als restaurants francesos abans de la nouvelle cuisine, acompanyat només de pa torrat.
A partir d’aquí vam canviar el Guitian amb que havíem començat per un Abadal 5 Merlots.
Una excel·lent sopa de fredolics i trompetes de la mort amb un núvol d’ou, un ou amb la clara a punt de neu, que en la meva opinió es serveix en massa quantitat, tenint en compte que el menú és copiós.
Un lluç al seu punt perfecte de cocció, ratllant el cru, que el fa molt lleuger acompanyat d’uns calçots arrebossats i una pinzellada de romesco.
Botifarra esparracada ( no em va dir que fos dels Rovira , sorprenent) amb cigrons i ceps. Una combinació molt ben aconseguida, ja que no és fàcil que els tres ingredients estiguin en el seu punt.
Un sorbet de maduixa, massa dolç per al meu gust, ens prepara per al plat final. Una costella de xai rosada acompanyada d’un parmentier. Molt bo el xai, però estic segur que en Jordi podria trobar un millor acompanyament, la patata a aquestes alçades de l’àpat resulta poc original i massa pesant.
Una selecció de tres formatges francesos ( perquè sempre han de ser francesos, que no en tenim a Catalunya de prou dignes????) i un postra correcta, un cop més massa dens per acabar aquest àpat, culminen un dinar digne de l’estrella atorgada.
Per servir aquest menú s’ha de tenir molta cura amb la seqüència de servei, el menú és llarg i en el nostra cas l’àpat es va allargar quasi dues hores i mitja. En cap de setmana, com era el nostra cas no és un problema, però aquest menú que es serveix també en dies feiners pot posar nerviosa a gent d’empresa. Jo vaig recomanar a en Jordi que suprimís un plat i reduís algunes de les racions. Un menú degustació ha de complir el seu objectiu: degustar, no farcir.
En Jordi no sols presenta plats tècnicament molt correctes, es permet detalls molt interessants, el núvol d’ou, les crispetes caramel·litzades, la terrina de conill amb brie, que avalen que és un cuiner amb futur.
Aquest menú a 60€, també amb un plat menys o amb porcions més reduïdes, te una relació qualitat preu magnífica., que Nectari s’ha d’esforçar en no perdre. La temptació de gaudir de l’èxit i fer caixa ha de ser molt forta, però en Jordi sabrà mantenir el progrés que ha demostrat aquests anys.
Joan Ras
