El sector vinícola català i espanyol està vivint una època daurada gràcies a una profunda renovació dels estàndards de qualitat en el vi i en la re valorització del sector, buscant noves estratègies productives i comercials. L’arquitectura de les bodegues és un exemple clar d’aquesta evolució. S’ha passat del celler petit, fosc a uns edificis magnífics i imponents que criden als quatre vents l’orgull de ser viticultor.
Ja en terres típicament vinícoles com el Priorat o el Penedès ens trobem amb què a principis del segle XX, el món del cooperativisme i el moviment modernista van donar lloc a la construcció de bodegues de cooperatives que modernitzaven l’estètica campestre del món rural. Exemples són les cooperatives de Falset Marçà o de Vilafranca del Penedès. Moltes d’elles van ser planificades per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, que en va projectar unes 30 bodegues, ni més ni menys.
Cellers privats com el de Caves Codorniu a Sant Sadurní d’Anoia, declarat Monument Històric – Artístic, també van ser dissenyats per arquitectes de renom com Josep Puig i Cadafalch. Tots aquests cellers mostren una singularitat arquitectònica tan gran que molts d’ells es coneixen com les catedrals del vi.
Si viatgem fora de les nostres fronteres trobem en tota la geografia espanyola un rosari d’obres mestres que conformen una autèntica ruta arquitecte – vinícola, resultat del fet que destacats arquitectes han portat a terme les seves propostes amb una gran llibertat expressiva i creativa.
Si ens centrem en arquitectes internacionals, tenim el genial artista d’origen canadenc establert als Estats Units, Frank O. Gehry amb la seva bodega Herederos del Marqués de Riscal (Álava), la bodega més antiga de la província. L’edifici està cobert de titani amb colors que representen el vi. També l’arquitecta anglo-iraquí, Zaha Hadid amb la bodega R. López de Heredia Viña Tondonia (La Rioja) on ens mostra el seu estil desconstructivista que caracteritza la seva obra.
Un altre arquitecte estranger, Rogers Stirk Harbour, juntament amb col·laboradors, projecta les noves Bodegues Protos, situades al cor de la Ribera del Duero. A la mateixa zona trobem les bodegues Portia, un brillant edifici de les mans d’un altre arquitecte molt reconegut internacionalment, Norman Foster. Amb els seus 12.500 metres quadrats formen una estrella de formigó, acer i vidre molt funcional que aconsegueixen el màxim aprofitament de l’entorn per trobar les condicions idònies pel vi.
Al contrari, molts arquitectes espanyols també han volgut deixar la seva empremta en el sector vinícola. El controvertit arquitecte valencià Sergio Calatrava s’inspira en les catedrals del vi, anteriorment mencionades, per planificar la Bodega Ysos, un projecte quasi futurista a la província d’Àlaba. El sostre representa la part més destacada i simbolitza les onades del mar sobre els ceps, amb acabats en alumini natural.
Però si tornem a terres catalanes, molts arquitectes també han re interpretat amb clau innovadora i avantguardista nous cellers amb nous materials com l’alumini, el vidre o el formigó armat. A Falset trobem el celler Ferrer Bobet, un exemple d’aquesta nova arquitectura, projectat pels arquitectes de l’estudi Espinet – Ubach Arquitectes o el gran treball dels arquitectes Josep Juanpere i Lluís Escamis amb la bodega Cava & Hotel Mastinell al Penedès. S’intenta integrar l’edifici a l’entorn i representen la forma en la qual s’apilen les botelles de cava durant la fermentació i ha aconseguit la Medalla d’Or en l’Exposició Internacional de Disseny d’Interiors de Xangai en el 2011.
Així doncs, podem concloure que en el panorama arquitectònic, el vi juga un paper fonamental. Trobem estils tradicionals fins als més moderns i funcionals, convertint les bodegues en llocs únics on el vi es viu amb passió i amor.
