Els Acadèmics Josep Cases i Joan Ras, junt amb altres amics vam tenir l’oportunitat de sopar el dissabte a Ca L’Enric a la Garrotxa, a la Vall de Bianya. Unes instal·lacions magnífiques, molt modernes, tant en el restaurant com en la cuina, donen continuïtat a un local obert des de 1882. Lloc de parada en la ruta dels traginers de l’època, on a més de menjars s’hi trobaven tota mena de queviures, mataven dos porcs cada setmana, vins i fins i tot un barber. Els diumenges era punt de reunió de la gent de les rodalies amb sardanes als matins i ball a les tardes. El local era llavors dirigit pel besavi de Joan, Isabel i Jordi Juncà que avui regenten aquest local, Joan cap de sala i sommelier i els seus germans a la cuina. La situació és encisadora amb un paisatge molt verd situat a l’inici de la mil·lenària via romana, de la que se’n conserven uns set quilòmetres intactes, anomenada Via Ana, que per transformació dona nom a la
Vall de Bianya.
Aperitiu al jardí, sota cobert, amb Cava Raventós Blanc Gran Reserva 2006, greix de porc amb tòfona, galeta de formatge , pa amb tomàquet i fuet, espagueti fregit sobre pesto, conserva de tonyina amb ceba de cop de puny i mini hamburguesa de botifarra d’ou.
Ja asseguts a taula un iogurt de ceps, plat tradicional de la casa, una boníssima tapa de llamàntol amb fumet de llamàntol, mariscada (una llauna de conserva amb uns musclos amb salsa de vermut ) que fa pensar si és necessari voler ser cada cop més original en la presentació com ara està tant de moda. Vam seguir amb un carpaccio de peus de porc amb ceps i brots presentat sobre una galeta exquisida, més interessant la galeta que els peus de porc.
Fins aquí tot correcte però res extraordinari, tapes ben elaborades, alguna de gran realització, llamàntol, espagueti amb pesto, la tonyina, però que no justifiquen encara el viatge.
A partir d’aquí en Joan i la cuina es van posar seriosos i nosaltres ens vam preparar per gaudir. Un gazpacho de tomata i anxova de Santoña amb tres textures de tomàquet ( sopa, gelat i trossos ) veritablement per recordar.
Una cocotte de verduretes al seu punt perfecta de cocció, banyades amb un brou d’os de pernil i sota una llonza de Joselito, que fins i tot els nostres fills que odien la verdura menjarien amb delit.
Un ou de gallina de granja escalfat al seu punt sobre un parmentier de patata i amb Beluga 000 sobre el rovell. Una combinació que solen fer amb tòfona d’estiu, que substitueixen per caviar a falta del tubèrcul. Pel meu gust la substitució no és massa encertada, el fort sabor del caviar emmascara tot el demés, no deixant sorgir l’ou ni el parmentier.
Mar i muntanya d’escamarlà, peu de porc i rossinyols, amb cua de bou per reforçar la muntanya i mig colomí extraordinari farcit de ceps, botifarra i amb una salsa de vermut negre. Perfecta el punt de cocció, perfecta el farciment i perfecta el conjunt. Uns dels millors colomins que hem menjat.
Tot això acompanyat pels vins elegits per en Joan, entre els molts pressents en el seu celler de molt bones condicions tècniques i decoratives. Num de Vinya dels Taus 2008, de Guardiola de Fontrubí, Penedès Central, fermentat en àmfores de terrissa amb maceració pel·licular, amb notes minerals, un xarel·lo molt ben escollit i un Camí de Cormes 2006 de Roig Parals Samsó ( carinyena ) de vinyes velles de Mollet de Parellada (Empordà) molt rodó i equilibrat.
Dels postres destacà el coulant de xocolata amb fruit de la passió, que comença a ser un plat molt vist, que a Ca L’Enric li han sabut donar un gir molt interessant al incorporar un sabor de brasa molt adient amb el plat.
En resum un sopar de gran alçada, en un lloc que mereix el viatge des de tots els aspectes, el gastronòmic absolutament, però també l’arquitectònic, el turístic d’una zona tan interessant com la Garrotxa, que ha tingut la sort de veure que els barcelonins s’han decantat per L’Empordà i la Cerdanya per fer les seves malifetes urbanístiques.
Joan Ras i Josep Casas
21 de Setembre de 2011
