El disseny gràfic gastronòmic està present en quasi tots els productes d’alimentació a través del seu “packaging” o embalatge. No només parlem d’un recipient que manté l’ingredient en bones condicions, sinó que ens mostra la marca, la informació nutricional, l’origen o el gramatge. Les agències han anat desenvolupant amb el temps dissenys cada cop més sofisticats per aconseguir captar l’atenció del client respecte de la competència. De fet, tal com deia el famós dissenyador gràfic americà Paul Rand: “El disseny és l’ambaixador silenciós de la marca”.
El disseny gràfic es troba molt diversificat dins del sector gastronòmic. Apareix en els logotips de restaurants, les cartes dels menús, les targetes de visita, els taps dels vins i sobretot en les etiquetes dels productes. Per donar un exemple de la seva importància i omnipresència, fem una reflexió amb les etiquetes dels vins.
Amb els anys, les bodegues han anat evolucionant les etiquetes dels seus vins amb enginy, risc i molta imaginació, per un sector que tradicionalment dóna una imatge conservadora i amb un estil afrancesat. Elements com els gravats, segells familiars i tipografies clàssiques angleses eren la norma, però s’han anat substituint.
Avui en dia, el disseny adaptat a l’enologia és molt apreciat per representar el seu caràcter artístic i innovador. Els possibles detonants són diversos. Laprimera causa és la forta competència del sector vinícola que obliga als cellers a identificar la seva marca i diferenciar-se. Per altra banda, les petites anyades impliquen un reduït volum d’etiquetes per imprimir, cosa que la inversió no és gaire elevada ni arriscada. Potencia la llibertat creativa i les decisions valentes pel que fa a disseny. Per últim, el boom del món del vi ha elevat la seva imatge, adoptant glamur i intel·lectualitat.
Si ens centrem en el cava, ja d’entrada sorprèn com el sector ha adaptat el disseny en les edicions limitades amb unes etiquetes que es van succeint amb poc temps i gaudeixen d’una vida curta. Caves Torelló és un exemple molt il·lustratiu d’aquest fenomen. De la seva unió amb el dissenyador de moda Custo Dalmau, llancen al mercat ampolles atrevides i coloristes que van modificant cada any. També inclou la tècnica 3D amb una imatge especial i amb unes ulleres per veure l’efecte a l’etiqueta.
Un altre fenomen és el de crear col·leccions. L’estudi Moruba, especialitzat en disseny gràfic adaptat als vins, n’és un gran especialista. “Matsu” o “Bienbebido” en són bons exemples.
També ens impressiona la col·lecció “Sospechoso” del celler Uvas felices de l’estudi Morera Design amb una proposta molt trencadora, utilitzant diferents models. I no pot faltar en aquest apartat l’aposta creativa del celler Siete Pecados, que juntament amb l’estudi de disseny Sidecar ens proposen un viatge per experimentar en boca els 7 pecats capitals amb set vins de la Rioja que representen la Ira, la Peresa o la Luxúria, entre d’altres.
També trobem el segell de grans artistes. El pintor Miquel Barceló i el dibuixant Javier Mariscal aporten el seu granet de sorra amb les seves creacions. L’un col·labora amb el celler Ànima negra i el seu vi “Son Negre 2007”. L’altre amb el celler Espelt i el seu vi “Diví”.
El conflicte sorgeix quan pensem que el disseny actual sorgeix per donar continuïtat a una moda, de manera que les etiquetes estan al dia però no identifiquen el celler o el tipus de vi. Tampoc es presta a ajudar al consumidor, ja que no és el mateix un vi barat d’un vi reserva d’alta qualitat. El disseny s’ha de prestar a les necessitats dels cellers i no al d’una moda imposada.
