Quantes vegades hem anat a la nostra parada de referència del mercat i hem acabat trobant la mateixa oferta de peix de sempre? Orada, llobarro, lluç, sardines, tonyina, sípia, salmó o rap. Són peixos amb gran demanda i fàcils de vendre que representen una pesca rendible, tan pels pescadors com pels peixaters.
Però com és habitual, no sempre plou al gust de tots. El que es queda enredat a les xarxes no es pot preveure ni seleccionar, de manera que queden atrapats peixos de segona classe que són descartats per la seva venda. Es calcula que cada dia es llencen per la borda dels pesquers, més de 20 tones d’aquests peixos de segona o fins i tot, de tercera classe. Una altra dada preocupant és que de 540 espècies de peix comestible que hi ha al Mediterrani, la majoria de consumidors només n’arriba a conèixer unes quinze. Així doncs, podem parlar realment que ens trobem davant de peixos oblidats. Peixos de descart que els peixaters no volen vendre però que són més econòmics i igual de bons que molts peixos de primera classe.
El desconeixement per aquests peixos oblidats canvia en funció del territori. El que en una part de Catalunya es considera un peix de segona categoria, en una altra se’n considera de primera. A les peixateries i restaurants de la Costa Brava és freqüent trobar varietats com la rascassa, el sorell, el sard o el pagell. En les llotges del maresme podem trobar la palometa, la morruda o la canana. Al cap de l’any, al port d’Arenys hi arriben fins a 120 espècies diferents!
A més, el peix que avui mirem amb cert recel, el dia de demà pot convertir-se en un autèntic producte gurmet. Fa no gaire, els carrabiners eren considerats un marisc no apte per paladars exigents pel seu sabor excessivament potent que desequilibrava tot el plat. Un altre exemple és l’escórpora, que es va popularitzar gràcies al restaurant Arzak i el seu famós pastís d’escórpora. Així doncs, no ens podem pas negar a l’evidència. El consum de peix també va lligat a les modes i el que es pot considerar un “best seller” avui, es pot oblidar un peix oblidat demà.
El punt fort que tenen aquests peixos oblidats és que econòmicament són molt atractius a causa de ser considerats els “aneguets lletjos” de les peixateries. La gent jove acostuma a comprar-ne més, atretes pel preu, però també perquè s’atreveix a tastar-los i cuinar-los. I és que a part del preu, el seu sabor pot arribar a ser igual que el d’un peix “noble”. Un exemple és la llissa, que si la tastes el seu gust, et recorda al d’un lluç. Són peixos barats que a la subhasta no arriben als 0,30 euros o que directament no els vol ningú però que són excel·lents a la cuina. Exemple d’això són els sorells, les bròtoles o els verats.
Així doncs, només diversificant el consum i aprofitant molt més l’ampli ventall d’espècies comestibles que ens ofereix el mar mediterrani, podem aconseguir un consum de peix fresc, de proximitat, amb més varietat i fins i tot, sostenible amb el medi ambient.
