El tomàquet és el rei de la dieta tradicional catalana. Cru o cuit, està present en la majoria de plats. Estem segurs que tot bon català opina que el pa amb tomàquet és un dels millors invents culinaris. Una senzilla recepta on només cal pa (de pagès sempre!), sal, oli d’oliva i tomàquet (si pot ser de branca millor). I per aquells que no en tenen prou, una mica d’all.
Encara que sembli estrany per alguns, el tomàquet és una fruita i no una verdura. Un altre fet curiós és que aquest producte tan català va arribar a la nostra terra a través dels vaixells dels conqueridors espanyols. És originari d’Amèrica Central i el seu nom deriva de la paraula “nàhuatl”, que significa “fruit amb melic”.
Pel que fa al seu valor nutricional, ens aporta grans quantitats de potassi, magnesi i vitamines de tipus B. És ric en fibra, que ajuda a regular el transit intestinal, i en licopè, un antioxidant molt poderós que es troba en el pigment natural dels tomàquets. Es tracta d’una substància que protegeix les cèl·lules dels radicals lliures responsables de les malalties cardiovasculars, de l’envelliment i del càncer. Com a dada negativa, el seu principal component és l’aigua i fa que tingui un valor energètic molt baix.
Molta gent es pregunta si un tomàquet s’ha de menjar amb pell o sense. La resposta és menjar-lo amb pell, ja que aporta molta més fibra al nostre organisme. Però entrem en matèria. Coneixes les seves varietats? A Catalunya se’n conreen els següents:
Tomàquet de pera de Girona: varietat molt apreciada. Se serveix cru en amanides per la seva dolçor i es troba sobretot a les hortes empordaneses i gironines. És un tomàquet poc àcid, amb forma esfèrica i aplanada, i amb protuberàncies a la superfície. La seva dolçor el fa ideal per l’elaboració de salses i conserves.
Tomàquet de Benach: és una varietat conreada en algunes explotacions a les comarques tarragonines, apreciada sobretot pel seu aspecte atractiu i sabor intens.
Tomàquet de Montserrat o de Rosa: és una varietat tradicionalment vallesana que s’ha anat recuperant en els darrers anys. És un tomàquet de grans dimensions, força buit per dintre i d’un color rosat que presenta una forma de carabassa amb ondulacions suaus. Té un sabor refrescant, ideal per menjar-lo en cru en amanides i plats freds.
Tomàquet Corn de Bou: és una varietat típica de Mallorca, amb una forma grossa amb moltes protuberàncies. Per dins és molt carnós i gustós. És una de les varietats més apreciades. Només se’n pot trobar al mercat a l’estiu.
Tomàquet de branca o de penjar: és una varietat local autòctona. Creix en petits grups en una mateixa branca. És petit però amb molta polpa i la pell gruixuda i resistent. Per això s’utilitza per fer pa amb tomàquet i salses. És un tomàquet amb un sabor molt equilibrat en acidesa i dolçor.
Tomàquet de l’albercoc: És una varietat que es conrea principalment al Bages. La pell exterior és groguenca i un sabor molt peculiar que recorda a l’albercoc.
Altres varietats que també podem trobar són el tomàquet Rosa Ple de l’Etern, el tomàquet Pometa, el tomàquet Palosanto, el tomàquet Tardà i el tomàquet Pare Benet.
