TOPIK RESTAURANT

Avui he dinat al Topik ( València/Enric Granados). Abans de començar he de fer palès de que ès el primer cop que parlo d’un restaurant on no he pagat. Adelf Morales m’ha demanat que hi anés un cop més i no ha volgut que pagués. Això normalment fa que no publiqui res, però l’Adelf no deixa d’impressionar-me amb la seva cuina i la seva personalitat.

He aparcat el cotxe a un parell d’illes de distància i he passejat fins el Topik. A Enric Granados i travesseres sembla que ho regalin. Hi ha tres restaurants per vorera. Es toquen, l’un al costat de l’altre. A quin més original en quant a decoració interior i exterior, grocs, vermells, negres, quan passes, en un d’ells una noia, a la porta, et convida a tastar un troç de pizza. Mès discret que els que et criden a la Rambla i a la Barceloneta, però amb el mateix propòsit.

La majoria semblen tenir una vida més o menys lànguida, amb molt meritòries excepcions del barri, Sense Pressa, Mirror, etc. En arribar al Topik tot canvia, a tres quarts de dues, mig plè, a les dues plè i a dos quarts de tres, cua esperant taula.

El menú de 12€? No, menús de 12€ i fins i tot més econòmics n’hi ha d’altres. Qualitat com la de la cuina de l’Adelf i simpatia com la de la seva esposa, no tantes.

L’Adelf m’ha fet un menú degustació, mozzarella amb anguila de l’Ebre fumada, tataki de bonítol, un extraordinari canaló de tripa de bacallá i figues. Unes carxofes farcides de ceps i amb un petit filet de foie. Per acabar un guisat de cèrvol i un tiramisú de tè vert. Evidenment no és el menú de 12€, però la relació qualitat preu segueix sent impressionant.

Canaló

Carxofes

Guisat de cèrvol

 Tiramisú

Topik te una gran selecció de vi en copes, cosa que voldríem veure a més restaurants, i una carta de vins que, com la majoria, sorprèn pels seus preus. Ara bé si a mi sempre em sorprenen i molesten els preus dels vins als restaurants, hi ha cops que sembla que et prenguin per beneit, multiplicant els preus d’origen per 2,5 o 3, Topik gosa oferir-nos borgonyes a 16€ ampolla, mai vist.

L’Adelf és valent, en el menú a 12€ no si deu guanyar la vida, però ofereix tal possibitat de substituir plats amb algún suplement modest, que poca gent es deu limitar al menú estricte. És valent per anar-s’en al Japó per Nadal a establir relacions, portar productes catalans allà i portar idees aquí que l’ajuden a impulsar aquesta subtil influència japonesa que hi ha a la seva cuina.

Valent per organitzar àpats de caça , llebre, cèrvol, becada, etc. En un Barcelona on cada cop és més difícil trobar-ne, fora de restaurants de luxe.

Desconec si els 12€ del menú ho permeten, però m’agradaria veure més imaginació en els plats de l’Adelf. Els seus plats estan molt ben acabats, tenen el punt perfecte de cuina, però no són distintius. Són plats molt ben elaborats de la cuina catalana, però de sempre. No tot ha de ser avui cuina que sorprengui, virgueries amb escumes, escultures en el plat o cuina de fusió, l’Adelf pot fer una cuina més pròpia, més imaginativa i així distingir-se no sols per qualitat i preu, sino també per un estil pròpi. Ha de intentar fer una cuina “tòpika” i no tòpica.

Joan Ras