Semillas Fitó, una multinacional catalana, ha organitzat per segon any el concurs del tomàquet de l’any. L’empresa és present a molts països, però segueix sent dirigida per la família fundadora i a Cabrera de Mar te un centre d’investigació on vam ser invitats a ser part del jurat del tomàquet de l’any.
L’empresa ha sabut superar les velles costums i presenta avui aquest anàlisi del mercat en que no sols es preocupa del seu client directe, el pagès, sinó que estudia el mercat del consumidor final.
I sap fer palès de que els eu producte no és banal com molts pensem. Una llavor no és sols un mitja per aconseguir una planta i, per tant, un fruit. És un element fonamental per que el producte sigui millor, adaptat i acceptat pel mercat. Les llavors assoleixen un preu absolutament inesperat, que es justifica per la producció que generen i el preu que mereix aquesta producció, gràcies a la seva qualitat. En el quadre següent queda palès aquest fet, però també el gran increment de preu que es produeix entre el pagès i el consumidor.
L’empresa va convocar cooperatives i productors d’arreu a presentar els seus productes i en va rebre 56. Tècnics de l’IRTA en van seleccionar 15. Cinc cherry, cinc rodons llisos tradicionals i tres varietats modernes ( cor de bou, komatu, etc)
Es va demanar al jurat, de quatre persones, un doctor de l’IRTA, un professor universitari, un majorista i un membre de l’Acadèmia, que jutgéssim en cada categoria el millor exemplar.
La clau per jutjar havia de ser el sabor, però tenint en compte tots el factors que fan un tomàquet agradable. Dolçor, acidesa, sucositat, fermesa, farinositat, sensació de crocant, dificultat de mastegar la pell, etc.
Curiosament per algú com jo que ha menjat tomàquet tota la vida, s’obrí un nou món, el tomàquet ja no era més o menys bo, era crocant, dolç, àcid o amb una pell dura i amb un sabor curt o llarg en boca. Les diferències esdevenien pronunciades, la masticació del tomàquet cautelosa i la discussió posterior de cada varietat, viva i interessant.
La prova es va fer amb unes mostres numerades, que no permetien saber ni procedència geogràfica, ni productor i per tant era una cata a cegues.
El resultat no te importància, és destacable que hi va haver prou coincidència entre els membres del jurat i que esdeveniments com aquest, si es fan bé, contribueixen a valorar un producte normalment desconegut.
Joan Ras
