Dijous passat vaig sopar a Akelarre de Pedro Subijana. Pensava que havia aconseguit taula gràcies a les gestions del meu fill, que estudia al Basque Culinary Center, ja que les taules estarien molt sol·licitades. La sorpresa va ser que en un local per 75 persones érem 3 taules amb un total de 7 comensals. Pedro Subijana no hi era, però vam ser atesos molt amablement per la seva esposa.
Subijana ofereix una carta molt curta i tres menús diferents. Els menús són a 155€ més IVA, begudes a part ( Cal dir que als alumnes del Basque els ofereix un menú especial a 100€ tot inclòs, com també fa Arzak ).
Vam demanar doncs tres menús diferents i la conclusió de tots tres va ser la mateixa: decepció.
El sopar va ser correcta. Els menús es composen d’aperitiu, cinc plats i dos postres.
L’aperitiu de gambes al foc d’orujo és original i prou bo. El primer plat de “rul·lo de sepia”, molt ben fet i interessant. La resta dels plats no ens van semblar mereixedors de cap elogi especial. De fet el “cochinillo asado con bolao de tomate” va tornar a la cuina tal com havia sortit, per una cocció excessiva que l’havia assecat completament. El cambrer se’l va endur sense cap comentari ni interès.
Un dels dos postres va ser el millor plat de la nit. El “Tarro de yogur roto” és un postra extraordinari en presentació i sabor.
Vaig aprofitar per provar el Macan 2009, primera anyada de la associació Rothschild Vega Sicilia. Em va agradar, però no justifica, al meu entendre, una associació de productors de tanta importància.
Joan Ras
President Acadèmia Catalana de Gastronomia
