El grup, abans de la visita a la Fageda d’en Jordà
Diuen que la tardor és l’època òptima per a visitar la Fageda d’en Jordà i nosaltres ara ho podem assegurar. A tres quarts d’onze del matí ens trobàrem “al lloc de sempre”, plaça Francesc Macià davant del Sandor, vuit acadèmics: les senyores Sara Castellví, Rosa Gelpí i Rosa Mayordomo, i els senyors Ricard Aixelà, Miquel Brossa, Paco de la Rosa, el Comte de Sert i en Josep Mª Sanclimens, i sortírem amb autocar via Vic cap a la Fageda d’en Jordà.
A la cuina de Ca l’Enric
A dos quarts d’una ens esperava n’Arcadi Calzada, que s’havia responsabilitzat de llogar un carruatge tirat per un burro que acomboiat per un molt simpàtic i agradable conductor ens va passejar per la Fageda d’en Jordà donant-nos gran quantitat d’explicacions i comentant-nos moltes curiositats. El dia va ser extraordinari, la temperatura òptima i el terra i els arbres plens de fulles de tons marrons i grocs sinònim de tardor. En una hora vàrem gaudir d’un dels grans indrets naturals del nostre país. Simpàtica, divertida i enriquidora excursió.
A les dues arribàrem al Restaurant Ca l’Enric, una de les grans referències gastronòmiques de Catalunya. Ens hi esperaven els acadèmics Luis Ignacio Ferrer i Valentí Roqueta, i en Josep Pintado, amic de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició.
Ens reberen els tres germans Juncà, ens ensenyaren les seves extraordinàries instal·lacions, en especial la cuina, i ens ubicaren en un menjador privat. Taula rectangular òptima per a 12 comensals.
Ens serviren el següent menú:
- El gratinat dels macarrons
- Esqueixada de bacallà amb la seva cotna
- Coca de recapte invertida
- El niu de guatlla
- Cornat de pernil amb gelat de carbassa i taronja
- Macaron de cacau i pollastre
- Sotabosc
- Tac de perdiu rostida amb espardenyes
- Sopa de becada, raïm i llenegues
- Remenat de bolets amb ou de galliner i tartuf
- L’hort de les mulleres
- Becada en dues coccions fresca
- Llebre a la Peitovin
- I de postres, La Terra
Ho acompanyàrem amb cava Torelló Brut Nature, amb vi blanc Brunette (Terra Alta) i amb vi negre Abadal 3.9 (Pla de Bages).
Alguns dels plats que vam poder degustar a Ca l’Enric
Ens va agradar el dinar però… Evidentment no hi havia cap plat dolent, però darrerament alguns arribem a la conclusió que els restaurants es volen sofisticar massa. Les racions son escasses i moltes vegades costa identificar els ingredients dels plats. Potser nosaltres no seguim el ritme que cal i estem un xic desfasats però el cert és que no gaudim tant com ho fèiem abans. Ens quedem amb el Ca l’Enric de fa uns anys. Segurament les estrelles o critiques no van per aquest camí. Nosaltres sí.
Hem d’ésser atrevits i dir que les sofisticacions són pels sofisticats. A nosaltres ens agraden i molt les innovacions, però acotades.
Sobretaules com les d’abans
Durant tot el dinar vàrem mantenir una interessant tertúlia sobre temes culturals, polítics i d’actualitat en la qual n’Arcadi Calzada va ser destacat protagonista. Aquesta tertúlia de sobretaula es va allargar (com a la vieja usanza de l’Acadèmia) fins passades les sis de la tarda. En Joaquim Nadal va excusar la seva presència ja que a la mateixa hora tenia un compromís a Badalona.
A un quart de set tornàrem a agafar l’autocar i arribàrem prop de les vuit del vespre a Barcelona.
En resum: vàrem gaudir molt amb el viatge i amb els qui hi varen assistir, però ens quedà el dubte de si aquesta sofisticació dels restaurants serà positiva per a ells i agrada a la clientela.
