Centre de taula amb codonys
A finals de novembre es van collir aquests codonys. Eren tan bonics que vaig deixar-los a la cuina fins avui per gaudir de la seva bellesa i aroma. Si ens fixem en la imatge del centre de taula, encara tenen una mica de la pelussa cotonera que els ha cobert durant el seu desenvolupament. Els que ja he rentat tenen formes encisadores i sensuals, i el seu color groc daurat ens anuncia que ja estan madurs, a punt per confitar-los.
Tres codonys ben formosos
Ingredients:
- 660 g de codonys sense pelar i tallats a trossos/li>
- 200 g de sucre
- El suc d’una llimona
- 1 pela de llimona a trossets allargats
- 1 pela de llima a trossets allargats
- 1 pela de taronja a trossets allargats
- 3 litres d’aigua
- 1 got de brandy Mascaró
Codonys trossejats amb pell
El codony té una estructura interna similar a la pera, perquè, com ella, pertany a la família de les Rosaceae. Quan el codony és madur, el verd del pom passa a tenir un color groc daurat. Al tallar-lo per la meitat trobareu el cor amb les llavors. S’han de treure i deixar només la carn, sense parts dures. Les llavors també són comestibles, però resulten tòxiques ingerides en grans quantitats.
A la cassola
Deixem la pell, molt rica en tanins, per les seves propietats antioxidants. Els tanins del codony, en quantitats més elevades que els de la poma, s’oxiden ràpidament en contacte amb l’oxigen. Tenen propietats antiinflamatòries i astringents.
Ara ja estan dins la cassola, alta per permetre un bull sense gaires sorpreses.
Hem tallat les peles de la taronja, la llima i la llimona. Millor en talls llargs, com a la juliana, però mes amples. Així podrem diferenciar els colors una vegada estigui feta la confitura.
Fases del bull
Hem afegit al codony tallat el sucre, les peles, el brandy i l’aigua alhora. A la primera imatge podem diferenciar els colors. Veiem tres fases del bull: l’aigua és visible i tots els ingredients ballen; l’aigua s’ha reduït força i els ingredients no tenen tant espai per ballar; la tercera és la mes delicada: heu de decidir en quin punt atureu el foc, depenent de quant almívar voleu conservar. En total, el bull ha durat hora i escaig. Sabrem que el codony està cuit si no trobeu resistència en punxar-lo amb una forquilla.
Codony confitat al plat
Recordeu que estem fent confitura de codony, no estem fem codonyat. No volem que la carn del codony es desfaci.
Podem muntar el plat directament si es vol servir de postres, sol o acompanyat de formatge, mató o recuit de Fonteta.
Alhora que els codonys s’estan confitant, esterilitzeu els pots de vidre que utilitzareu per conservar la confitura. Poseu pot i tapadora dins d’una cassola, ben coberts, i feu-los bullir durant 30 minuts. Retireu-los amb pinces de cuinar sobre un drap de cotó que no deixi fils, boca amunt, preparats per rebre la confitura.
Jo procuro que el temps coincideixi, i així puc omplir els pots immediatament. Ara, ben tapats, els torno a ficar a la mateixa cassola d’esterilitzar. Els faig bullir 30 minuts més.
Quan els retireu, ja esterilitzats per segona vegada, poseu els pots boca terrosa: cap per avall. Deixeu-los refredar i ja els podeu etiquetar amb nom i data.
Hem pogut cuinar dos pots de codony confitat
Consideracions:
- La teoria diu que heu d’utilitzar el mateix pes de sucre que de codony net. Jo no ho faig mai, prefereixo la meitat de sucre. En aquest cas, una tercera part.
- El codonyat no ha de ser sempre el destí del codony! També es pot fer al forn, o, una vegada confitat, ser el farciment de pasta fullada o trencada. Per què no un sablé de codony? Altres possibilitats: estofar o rostir directament amb la vianda, o licor de codony!
- Aquesta confitura, en no tenir un excés de sucre, es pot servir per postres, sola o amb formatge, i també per acompanyar carns, perquè es agredolça i ajuda a pair el menjar.
- Els codonys que tenen el pom similar a la forma de la poma (també de la família de les Rosaceae) són de la varietat Cydonia oblonga maliformis, i són molt aromàtics, de carn seca i dura. Els que tenen el pom similar a la pera són de la varietat Cydonia oblonga subsp. pyriformis, i tenen la carn més suau i tendre.
Una mica d’història:
- Els codonyers son originaris del sud-oest asiàtic, de Turquia i Iran, i ja eren coneguts pels acadis (2.350 a.C. – 2.150 a.C), que l’anomenaven supurgillu. Els anglesos l’anomenen quince, que ha evolucionat de la paraula anglesa medieval quynces, el plural de coyn, quiyn, de l’anglo-francès coing. Coing deriva del llatí cotoneum, una alteració de cydonium, del grec kydōnion. El mot català codony és fonèticament molt similar al grec antic κυδώνιον (kudṓnion), Κυδωνία (Kudōnía), denominat per la ciutat de Cydon, à Creta.
- A la Bíblia, al Gènesi, es diu que l’arbre de la vida i l’arbre de la ciència del bé i del mal es troba al centre del jardí de l’Edèn. L’arbre de la vida està lligat en diferents cultures i folklores a la immortalitat i la fertilitat. A la mitologia pre-islàmica, l’arbre del món es el Haoma. El mot Haoma és del idioma avèstic i es relaciona amb una planta, la beguda feta amb ella o a una divinitat en la doctrina zoroàstrica. Haoma deriva del protoindoiranià, i les seves arrels lingüístiques suggereixen premsar, picar o esmicolar. Als Balcans es prepara una beguda del codony anomenada rakija, i a l’Alsàcia s’elabora un eau-de-vie anomenat liqueur de coing.
- Bé, tot això plegat, on ens porta? La Bíblia mai parla d’un pomer o d’una poma, i James Strong (1822-1894) menciona al primer volum de la seva Cyclopaedia of Biblical, theological, and ecclesiastical literature determinats textos antics que suggereixen que el fruit que Adam i Eva van menjar era un codony. Així mateix, el codonyer reuneix totes les característiques de l’Haoma descrits à l’Avesta:
Atributs físics de la planta:
- La planta té tiges, arrels i branques (Yasna 10.5).
- Té un asu flexible (Yasna 9.16) —com el vímet—.
- És fragant (Yasna 10.4).
- És de color daurat-verd (Yasna 9.16).
- Pot ser premsat (Yasna 9.1, 9.2).
- Creix a les muntanyes, “i arreu” (Yasna 9.26, 10.3-4).
Els atributs indirectes (en ser ingerit el codony):
- Promou la curació (Yasna 9,16-17, 9.19, 10.8, 10.9).
- Enforteix físicament (Yasna 9.17, 9.22, 9.27).
- Estimula l’estat d’alerta i la consciència (Yasna 9.17, 9.22, 10.13).
- El seu extracte, lleugerament intoxicant, es pot consumir sense efectes secundaris negatius (Yasna 10.8).
- És nutritiu (Yasna 9.4, 10.20) i “més nutritiu per l’ànima” (Yasna 9.16).
El codony és un dels fruits més nutritius, i ja és mencionat per Avicena al seu Canon Medicinae per tractar determinades malalties. A Grècia, el codonyer estava consagrat a Afrodita, deessa de l’amor i la fecunditat; i els romans representaven Venus amb un codony a la mà.
Nutrició:
Per 100 g de codony (cru):
Calories: 57 kcal
Fibra: 1,9 g
Greixos totals: 0,1 g
Hidrats de carboni: 15,3 g
Proteïnes: 0,4 g
Tiamina (B1): 0,02 mg
Riboflavina (B2): 0,03 mg
Niacina (B3): 0,2 mg
Vitamina B5: 0,081 mg
Vitamina B6: 0,04 mg
Àcid fòlic (B9): 3 μg
Vitamina C: 15 mg
Calci: 11mg
Ferro: 0,7 mg
Fòsfor: 17 mg
Magnesi: 8 mg
Potassi: 197mg
Sodi: 4 mg
Zinc: 0,04 mg
Nomenclatura:
Cydonia oblonda Mill.
Aràbia: al safarjal سفرجل
Persa: درخت به
Catalunya: codonyer
Espanya: membrillero (pel mot castellà mimbre, ja que les branques joves del codonyer son tan flexibles com el vímet)
Itàlia: cotogna
Friulià: codogn
Sicilià: cutugnu, cutugna
Venècia: codogno
EUA / Anglaterra: quince
França: coing
Occità: codonh
Portugal: marmelo (que deriva a marmalade)
Romaní: gutunji
Turquia: ayva
* * * * *
Codonys de l’hort de l’acadèmic Miquel Brossa.
Recepta i fotos pròpies.
