Després de visitar diversos cellers a la regió de MENDOZA, localització on es produeix el 80% del vi argentí, vaig anar a Xile per carretera travessant els Andes per una ruta que puja fins als 3.400 m d’altura, amb un paisatge únic i meravellós.
L’Argentina és un país amb molts problemes econòmics derivats del seu govern, però el seu sector vitivinícola és un oasi, una excepció. Cada dia exporten més, sobretot als Estats Units, Regne Unit Alemanya, cada dia obren nous cellers i cada dia les qualitats pugen de nivell.
Vaig visitar uns quants cellers molt rellevants com:
- CATENA ZAPATA
- CARO (unió de Nicolás Catena i el Br. Eric de Rothschild, de les bodegues LAFITE Rothschild de Pauillac)
- CHEVAL DES ANDÉS (unió d’un altre celler argentí, Terraza de los Andes, i Cheval Blanc de St. Emilión, Pierre Lurton)
- ACHAVAL-FERRER
Les modes canvien i les vinificacions també. La influència i els gustos de Robert Parker van quedant enrere i avui es verema aquesta zona dues o tres setmanes abans. Buscant més frescor, més acidesa i menys alcohol, fan uns vins més fàcils de beure i maridar.
A l’Argentina el cep “MALBEC” és el gran protagonista juntament amb el xilè “CARMENERE”, tots dos portats de França el S.XIX.
Com els diferenciem? Com els qualifiquem? Doncs no és fàcil. El “MALBEC”, ric en nas, dominant la violeta, és més tànnic, té més estructura i té més acidesa. El grau alcohòlic és de 14.5º i 15º. El “CARMENERE” és més subtil i harmònic. Combinant els seus diferents matisos, és suau i de fàcil pas de boca, amb menys grau alcohòlic i amb grans i prolongades sensacions en el seu bouquet.
En definitiva, el gust de cadascú marcarà les seves preferències.
Xile és un altre món. S’ha desenvolupat econòmicament i és per això que li diuen la Suïssa de Llatinoamèrica. Té una vitalitat i marxa empresarial que és patent als carrers de la seva capital, a les autopistes, a les explotacions agrícoles i als complexos industrials.
A Xile es troba el Celler del nostre company Acadèmic Miquel Torres a Curicó, en el qual vaig passar un dia. Va ser pioner el 1979, any en què va començar aquesta aventura. Va ser la primera bodega en aquest país amb tines d’acer inoxidable amb temperatura controlada.
Avui, amb els seus sis milions d’ampolles anuals, no és el celler més gran en producció, però es considerat en tot el país com el de més alta reputació des del punt de vista qualitatiu.
Tot el conreu de la vinya és ecològic. Té 1.030 hectàrees, instal·lacions d’última tecnologia i sempre botes de roure francès.
Conreen els ceps més populars del país, oferint majoritàriament vins monovarietals. Tenen situades les diferents vinyes a les millors valls del país, sempre buscant el clima, el terreny i l’altura més idonis per a cada varietat.
Tenen diverses sèries de vins que ofereixen diferents varietats, com Santa Digna, Las Mulas, Cordillera i Reserva del Pueblo (cep “Pais”). Destaquen dos escumosos amb mètode tradicional, un Pinot Noir i l’altre del cep “País” que van portar a Xile els primers colonitzadors espanyols el S. XVI, i que recentment, en un concurs a Canadà, ha estat designat el millor escumós del món amb varietats no tradicionals del champagne. El seu nom és “ESTELADO”.
Vaig passar un dia molt agradable. Tot l’equip de gent de la bodega és molt hospitalari amb un elevat nivell tècnic, començant pel seu jove gerent, en Jaime Valderrama.
Al tast i al dinar que vàrem fer al propi celler, on exhibeixen alta gastronomia de cuina tradicional xilena, vam gaudir de les excel·lències dels seus vins, especialment el chardonnay, el sauvignon blanc i el carmenère, tots de la seva línia Cordillera i l’inenarrable cabernet sauvignon, anomenat Manso de Velasco. Tots són vins delicats, molt ben construïts, equilibrats i rodons amb una qualitat realment important.
En definitiva, felicito el Miquel i els seus fills, Mireia i Miquel, perquè exporten el seny i el bon fer dels catalans més enllà del nostre país. Us desitjo que continuï així per molts anys.
Josep Casas, Vicepresident
