Tothom que treballa en el món de la viticultura sap que la verema és un dels moments més transcendentals en el procés d’elaboració d’un vi o cava de qualitat. Representa pels enòlegs una decisió important que respon a la pregunta: Quan s’ha de començar a veremar? Aquesta decisió és clau per un celler, ja que marcarà les característiques dels vins que s’hi produeixin.
La verema representa dies de treballar de sol a sol, amb la il·lusió i la satisfacció de recollir el fruit de l’esforç de tot l’any, per elaborar uns caldos que acompanyin una bona taula i magnífiques vetllades. Els enòlegs i pagesos vigilen diàriament l’evolució del raïm, la seva concentració de sucres, el seu grau d’acidesa i sobretot el seu estat de maduració, ja que indica que el raïm es troba en el seu punt òptim.
Durant la verema, tots els viticultors de la contrada recullen el raïm amb les seves mans i les seves tisores de podar. La recollida manual és un sistema tradicional, que es transmet de generació a generació, i que es practica sobretot en comarques vinícoles amb terrenys irregulars i abruptes com el Priorat. En altres zones més llaneres com el Penedès, es practica una verema més mecanitzada, ja que implica menys temporers i menys costos.
Federació de cooperatives agràries de Catalunya
En molts casos es fa la collita de matinada, per conservar al màxim l’estructura i frescor del raïm. Representa un esforç i sacrifici pels vinicultors, però que compleix un objectiu: aconseguir embotellar uns aromes que enriqueixen els vins. Durant la verema cal respectar algunes regles sagrades com ara collir el raïm sec, ja que l’aigua influeix en la qualitat del most. Els raïms, un cop collits, han de descansar en tancs i dipòsits no massa profunds per evitar que s’aixafin i, finalment, cal realitzar la vinificació en el menor temps possible per tal d’evitar fermentacions o maceracions abans d’hora.
Durant l’estiu, els pagesos hauran esporgat, despampolat i ensofrat per tenir-ho tot preparat i a punt. I fer fi, quan comença la verema, agafen les caixes i els barrets de palla per protegir-se del sol i surten al tros a recollir el fruit dels déus del món Olimp. Una collita que cada any comença més aviat a causa del canvi climàtic i les altes temperatures.
L’època de la verema, entre finals d’agost a finals de setembre, es tracta sens dubte d’un dels moments més especials per passejar entre els ceps i els camps de vinyes, quan predominen els colors verds, grocs i taronges que ja anuncien l’entrada de la tardor. Acostar-se a un celler i gaudir de l’espectacle de la premsada i del segellat en barril, de roure francès o americà, és una activitat enoturística que s’ha de viure almenys un cop a la vida. En aquesta època de l’any s’organitzen per tot Catalunya tasts de vins, es deixa trepitjar el raïm com es feia tradicionalment i, fins i tot, s’ajuda en la recol·lecció del raïm mentre es fa un mos entre els ceps, alguns d’ells centenaris.
Aquestes activitats són presents en moltes les zones com el Pla del Bages, el Penedès, l’Empordà, la Conca del Barberà, el Montsant o el Priorat. Per molts vilatans d’aquestes contrades, la verema representa una època que cal celebrar. Per això, el mes de setembre està ple de festes populars com la festa de la verema d’Alella (Maresme), la de L’Espluga de Francolí (Conca del Barberà), la de Capmany (l’Alt Empordà) o la de Barcelona (dins del marc de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya).
