Amb el fred i el vent de nord, arriba la tardor. Amb ella, una paleta de colors rogencs, grocs, taronges i ocres comença a tacar les copes dels arbres. Les fulles caduques cauen a terra i creen una catifa natural que deixa un paisatge sumptuós i ple de colors. La tardor ja ha arribat i amb ella, els productes de temporada com els bolets, els moniatos, les castanyes i els panellets, agafen el protagonisme.
Amb les primeres pluges, en els boscos i prats comencen créixer un exèrcit de varietats de fongs que desperten als caçadors de bolets i els micòlegs les ganes de sortir de casa. Gràcies a aquestes pluges i una temperatura controlada, ni massa fred ni massa calor, es crea una humitat que afavoreix l’aparició de molta activitat fúngica, com diríem en argot boletaire. Aquestes “flors de tardor” tenen una important tasca ecològica, ja que són utilitzades com a descomponedores, és a dir, converteixen la matèria inorgànica en orgànica.
Cal tenir sempre en consideració que al més mínim dubte d’identificació d’un bolet, no l’hem de collir mai. Aquí teniu una bona guia de bolets del programa Caçadors de Bolets on s’identifiquen les espècies comestibles de les varietats catalanes més comunes.
Un altre producte de temporada és el moniato, també anomenat boniato, batata o patata de Màlaga. Forma part de la dieta llatinoamericana precolombina i va arribar a Europa cap al segle XVI. Si ens fixem en la gastronomia, normalment es fregeix, es prepara al forn o s’escaliva. Es pot menjar tan sols o com acompanyament de plats salats, ja que és un bon contrapunt dolç que dóna equilibri al plat. A la tardor, és una menja molt típica, especialment de la Castanyada i el dia de Tots Sants. Si es passeja pel carrer, és comú trobar-lo en les parades de castanyes que broten a les ciutats en aquesta època de l’any.
Això ens condueix cap un altre producte de temporada que sempre acompanya als moniatos en aquestes parades. Estem parlant de la castanya. És un dels productes per excel·lència de la tardor. Malgrat tenir una cultura molt antiga que data de l’època romana, no va ser fins al segle XVIII que es popularitzà a Catalunya. En l’àmbit nutricional, té un alt valor energètic, és rica en vitamines i baixa en greixos, que ens pot ajudar a protegir-nos del fred de tardor i de l’hivern. Encara que està associada amb la tardor, la seva temporada s’allarga fins a final de gener.
A part de ser molt rica en hidrats de carboni, que ens donen energia i ens ajuden a estar actius i combatre el fred, des del punt de vista gastronòmic, estan boníssimes! Un bon truc per cuinar-les és que, tan si les compreu fresques com assecades, cal tenir-les mínim 8 hores en remull perquè deixin anar les substàncies que les fan més difícils de digerir. A més, cal treure tota la pell, ja que dóna mal gust. Això s’aconsegueix més fàcilment posant-les en remull en el cas de les castanyes seques, i amb remull i escaldant-les (uns tres o quatre minuts) en el cas de les castanyes fresques.
Per completar tots els productes de temporada més típics que associem amb la tardor, ens falta un dels més importants i el preferit dels nens, pel seu sabor dolç. Una bona castanyada no es pot celebrar sense els panellets. De coco, d’ametlla, de llimona, de xocolata, de melmelada de fruites o el clàssic panellet de pinyons. N’hi ha per tots els gustos. Quin és el teu preferit?
