En el món de la gastronomia hi ha una màxima que es compleix en molts casos: El menjar entra pels ulls. Potser ens col·loca en un nivell simplista i superficial, ja que tendim a prejutjar la presentació d’un plat abans de provar-lo. Un exemple molt clar d’aquest raonament està en els nens. Abans es menjarien un pastís de xocolata que un estofat de llenties. Resumint, una bona imatge val més que mil paraules…
La fotografia gastronòmica és una branca específica que genera als lectors i clients un impuls a degustar els plats que apareixen a la imatge. És imprescindible per la il·lustració de llibres gastronòmics, receptaris o inclòs material gràfic que els restaurants i xefs utilitzen en les seves cartes o fotografies d’arxiu.
Si ens fixem en els professionals que es dediquen a aquest art, cal mencionar el català Francesc Guillamet, un dels fotògrafs gastronòmics amb més prestigi del país. És conegut principalment per formar tàndem amb el xef Ferran Adrià, mostrant les seves creacions. Actualment, també treballa amb els grans cuiners de la gastronomia catalana i espanyola.
Altres genis del panorama mundial són: Francesco Tonelli, Lou Manna, Carl Warner, Helen Dujardin, Rick Sounder o Bill Brady. Per aquests artistes, l’experiència i la intuïció són una bona eina per donar una fotografia com a bona.
Si sou d’aquells que us encanta anar de restaurant i publicar imatges dels vostres plats a Instagram, la fotografia gastronòmica pot ser el vostre nou hobby. Per ajudar-vos, us donem alguns consells:
Cal comptar amb bon material. L’equip més imprescindible és una bona càmera reflex, un objectiu de 50 mm, un trípode i un disparador.
Seguidament, si som uns novells en aquest camp, millor fotografiar primer aliments bonics i atractius. Recordeu que colors marrons o estofats són més complicats mentre que d’altres més colorits, ens ajuden a aconseguir contrast i harmonia.
Un altre fet que a cops podem oblidar o treure la importància que es mereix és en el fons i abusar en accés dels complements. L’elecció del plat per cada recepta és crucial. Ha de ressaltar el menjar de manera que sigui el protagonista. També podem utilitzar elements com coberts, o tasses per donar context, però sense abusar. En el cas del fons, optar per superfícies llises com una taula blanca o color crema és un encert. En cas de buscar més textura, materials com la fusta o el marbre també són una bona opció.
Un cop tenim la base, cal controlar altres aspectes. El primer és decidir el punt de vista, ja que ho pot canviar tot. No és el mateix un angle picat (un dels més habituals, amb la càmera inclinada cap avall uns 45 graus aproximadament) que un angle zenital (des d’amunt) o un angle normal (amb el punt de vista paral·lel al terra).
Altres són el pla (el que incloem a la fotografia), la composició o la postproducció. Però un dels més importants és la il·luminació ja que el menjar és molt sensible a la llum que apliquem. En general, molts dels fotògrafs mencionats anteriorment els agrada utilitzar llum natural.
I per últim, tingues sempre en compte aquet consell que ens dona Francesc Guillamet: “Perquè un plat quedi be en una imatge cal cuidar cada detall del plat en funció de la fotografia i treballar amb encert la il·luminació.”
