L’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició ha acabat el mes de gener de 2018 amb una escapada gastronòmica a França. El dimarts dia 30 ens trobàrem a les 10.00 del matí a l’aeroport del Prat de Barcelona els següents acadèmics: Ricard Aixelà, Miquel Brossa, Josep Casas, Pasqual Roca, Paco de la Rosa, Josep Mª Sanclimens, Ramon Serra, Joaquin Uriach, i també Anna Armengou, Enrique Gomis i Mercè Huguet.
A les 11 agafàrem el vol Vueling VY1220 amb destinació Lyon. A les 12:15 vàrem aterrar a Lyon i amb tres taxis ens traslladàrem a Callonges-au-Mont-d’Or, al Restaurant Paul Bocuse, on arribàrem a les 13:10 hores. Comentar que quasi fins a les portes del restaurant hi arribava les aigues fruit de la inundació del Saône. Això impedia utilitzar els banys de la planta baixa. Encara a l’exterior hi havia innumerables ofrenes florals per en Paul Bocuse, que va morir el dissabte 20 de gener, o sia deu dies abans de la nostra visita.
Cal dir que inicialment teníem intenció d’anar-hi amb el tren TGV que sortia de BCN Sants a les 08,25 i arribava a Lyon Part Dieu a les 13.20. Feia temps ja havíem parlat amb el restaurant dient que hi arribaríem a les 13,40/13,45, però pocs dies abans, després de repetir-nos el clàssic “desolé” ens digueren que si arribàvem més tard de les 13,30, no ens podrien atendre. Vàrem insistir fins a l’extenuació però el “desolé” ens el varen repetir fins a la sacietat. No hi va haver manera.
En arribar, el famós grum Daniel, molt simpàtic i servicial es va fer càrrec dels equipatges.El restaurant segueix com sempre. Una decoració més que correcta però estil “Disney” i aquell dia no hi havia masses clients. L’espai de la cuina molt reduït. Ens col•locaren en una molt agradable taula ovalada, a “La Rotonde” (entrant a la dreta), que permetia el diàleg amb cadascun dels comensals.
Elegirem el menú que inclou els 4 plats emblemàtics de la casa i el maridatge de xampany i vins més top. Total, 355 € per persona. Després d’un “entrant de l’Auberge” i una copa de xampany, trigàrem més de 30 minuts a servir-nos la sopa VGE creada per l’Elysée el 1975 en honor del president Valérie Giscard d’Estaing. Aquesta sopa va coberta amb una pasta de full que ha de trencar-se i part d’ella posar-la a l’interior de la petita sopera, en la que hi ha el caldo, uns daus de carn i trossos de tòfona negra. Excel•lent.
Va seguir el roger recobert de patata cruixent presentat com si fossin les escates del propi roger, acompanyat d’una salsa molt especial i francesa, amb romaní, un toc cítric molt marcat, lligada amb crema de llet i molta mantega i decorada amb un demi-glacé (suc de carn). Molt del lloc (Joaquim Uriach dixit). Plat també excel•lent. Seguírem amb el llobarro amb crosta de pasta fullada, i amb una salsa bearnesa amb concentrat de tomàquet. Plat correcte. Per descansar una mica ens serviren un granissat amb licor de vi de Beaujolais.
I finalment, la Pularda de Bresse cuinada i presentada a taula dins una bufeta de porc a l’estil de la Mère Fillioux. Excel•lent.
Després ens prepararen una selecció de “frescos i curats formatges” de “La Mère Richard”. Molt fluixets. Seguírem amb una Tatin immenjable i uns gelats, fantasies i xocolates que no tenien el mínim interès. Prenguérem cafè, en Ramon Serra va demanar sacarina i li portaren una caixa de plàstic, de mida industrial, impropi de un tres estrelles. I en marxar, un cambrer encara ens volia “tornar” l’envàs negre de plàstic, pensant que era nostre.
Tant el xampany com els vins, a més de ser molt cars, no tenien gens d’interès, i foren servits en copes de baixa qualitat. Cal destacar que l’àmplia carta de vins no hi havia cap vi d’Espanya i només un de Catalunya (Torres). Concretament vàrem prendre xampany Perrier-Jouet brut, Chateau Mersault, Savigny-le-Beaune, chardonnay, 2014, Côte de Beaune, Borgonya, Chateau Mersault, le cent vignes, premiar Cru de Beaune, pinot noir, 2012, Borgonya, Chateau Vilefranche, semillon 100%, Sauternes, 2015, Bordeaux.
El servei normal, però més propi d’1-2 que de tres estrelles. Ningú ens va saludar ni en arribar ni en marxar. En Joaquim Uriach va comentar: És com un parc d’atraccions amb olor de naftalina, però que s’ha de veure. En definitiva, podríem dir: Monsieur Bocuse, gràcies per la seva extraordinària aportació al món de la cuina. Creiem que vostè ho va fer tot molt, molt bé (d.e.p) Amb els seus successors dóna la impressió que patirem.
Acabat el dinar, que va durar més de 4 hores, i després de la corresponent fotografia de grup, ens traslladàrem amb taxi al centre de Lyon a l’Hotel Sofitel, 5 estrelles, molt ben ubicat i molt correcte. A les 19,45 i per suggeriment d’en Miquel Brossa anàrem al “bouchon” Daniel et Denise, on ens va rebre el seu xef Joseph Viola, ens ensenyà la seva cuina i la majoria prenguérem un sopar lleuger (truita de tòfona), però alguns altres s’atreviren amb unes riz de veau amb tòfona, terrine de pâté en croûte, uns peus de porc, anduillettes, etc. Vàrem prendre cerveses i vi negre, un Crozes-Hermitage del Rhône de Chapoutier, syrah, 2015. Teníem poca gana. Realment no és res de l’altre món, però és un correcte i típic “bouchon de Lyon“.
En acabar i després d’una caminada de 40 minuts retornàrem a l’hotel passant per una part de l’interessant barri vell de Lyon. En Miquel Brossa va fer un comentari que ens va semblar genial: “Els francesos no saben tractar bé la tòfona”. Certament en alguns plats n’hi posen molta, però no n’aprofiten el seu bon sabor ni aroma, perquè la incorporen a l’elaboració del plat durant l’etapa de cocció, de forma que l’aroma que es desprèn queda a la cuina i no la gaudeix el comensal. A la resta del món pràcticament tots hem après que la tòfona s’ha d’incorporar a taula, perquè desprengui la seva preuada aroma davant el nas del comensal que la paga.
Dimecres al matí esmorzàrem a les 08.00 al Sofitel, a la vuitena planta, amb una extraordinària vista sobre la ciutat i a les 9’15 sortírem en taxi i a l’estació Lyon Part-Dieu, agafàrem un tren TGV destinació Narbona amb transbord previ a Montpeller. Arribàrem a les 12,58 en punt. Ens esperaven dos taxis i ens portaren a les instal•lacions de Les Grands Buffets. Sensacionals instal•lacions (bolera, parc aquàtic, piscina, pista de patinatge, etc.) i amb una oferta gastronòmica de gran, gran quantitat i mitjana qualitat. No obstant això, si ho mirem sota el prisma de qualitat-preu (35’90 €) li donem un aprovat força alt. És imprescindible reservar amb antelació. Sempre està molt ple.
En Josep Casas va cuidar-se d’elegir un vi blanc, concretament un Maury Prestige (AOP Languedoc-Rousillon, Grenache, Macabeu i Tourbat) i un de negre, que era un La Forge (AOP Corbieres-Boutenac, Syrah, Carignan) i a més prenguérem cerveses (curiosament Damm), aigua i refrescos. Ens col•locaren al saló VIP, ideal per 9-10 persones, i després comences “els viatges” per totes les seccions dels bufets (pernils, embotits, ous, marisc, pastes, carns, peixos, verdures, amanides, formatges, gelats, pastissos, fruites, etc.). No acabes mai. Hi ha de tot i força. També hi ha una cuina on et preparen a l’instant i prèvia comanda uns 25 plats. Pots menjar i repetir de tot el que et vingui de gust.
Després de 3 hores i quart un taxi ens traslladà a l’estació de tren. Volíem fer una visita prèvia a la Catedral de Nabonne però un col•lapse en el transit ens ho va impedir. Nervis en tots dos taxis. A les 17:33 hores el TGV va sortir de Narbonne i prèvies parades a Perpignan, Figueres i Girona, arribàrem a BCN Sants a les 19:31 hores. Una caiguda d’en Ricard Aixelà a la sortida del tren ha estat l’única nota negativa del viatge. Afortunadament ha estat sense conseqüències.
