L’Acadèmia ha visitat Can Fabes. Teníem moltes esperances, més enllà del record de Santi Santamaria, el treball de Xavier Pellicer ens feia esperar un gran àpat. Els acadèmics Miquel Brossa, Joaquim Uriach i Ignasi Garcia-Nieto van acudir la setmana passada per preparar la nostra visita i van ser molt elogiosos.
Una sala magnífica amb una taula molt ben preparada ens esperava al arribar. Un menú interessant amb tres plats estrella: un pèsols ofegats, un peix de llotja i una becada royal.
Un assortiment d’aperitius i un gran amuse geule en forma de brioche farcit de moll de l’os i cobert de tòfona. Una gran mostra de bona cuina.
A partir d’aquí sentiments contradictoris, uns pèsols ofegats amb bacallà i tòfona amb pèsols excessivament crus, un bacallà massa dessalat i unes làmines de tòfona que en ser de fi de temporada ja no aportaven res.
Un llom de moll lligat en forma de sandwich farcit de tòfona i acompanyat de un flam de porros de nou molt bo. Es va discutir que el moll en ser tan gustós no necessitava de tòfona, que podia haver estat substituïda per algun bolet. En qualsevol cas un plat estrella.
Una bona becada a la royal, de la que es va discutir si tenia excés de foie.
Els vins, escollits per la casa, un Chardonnay i un Merlot.
Postres amb un excés d’elements, festucs, mandarina, merengue que no acabaven de lligar en un conjunt.
Excel·lents xocolates amb els cafès.
En resum un àpat en una sala molt ben decorada, però amb un nivell sonor massa elevat, que feia difícil la conversa, amb un servei amable, però no més i uns plats amb alts i baixos que, reconeixent que una flor no hace verano , ens farà necessària alguna altra visita per poder emetre un judici just.
Joan Ras
Miquel Brossa
Josep Casas
