La família Balfegó cinquena generació de pescadors a l’Ametlla de Mar, son model de creativitat i generositat.
En un context empresarial en que tot hom es copia l’esquema de negoci i intenta fer el mateix, els Balfegó han sabut crear un segment d’activitat nou, a cavall entre la pesca i la “fish farm”.
Hem de felicitar-los per la feina feta aquets anys, creant i re inventant una activitat empresarial genuïna, fins arribar a una empresa a la que difícilment li sortirà un competidor. No se si ESADE o IESE han escrit el cas Balfegó però si no o han fet han perdut una gran oportunitat.
Destaca la entréga d’un equip humà, totalment addicte i cohesionat, encapçalat per l’incombustible Juan Serrano.
Els Balfegó estimen la seva empresa i cada estiu piloten personalment des de el pon de comandament de les seves sofisticades naus.
Es la forma de dominar i optimitzar aquest procés clau, culminant amb les delicades operacions per omplir la gran bossa amb les valuoses tonyines intactes i transportar-les lentament a “La Cala”, per engreixar-les fins un pes i circumstancies de mercat optimes.
Si no fos per aquesta segona fase del procés, serien un simple pescador mes i els seus ingressos just donarien per mal tenir els seus vaixells. (he vist centenars de vaixells de pesca d’altura a tots els continents. Mai havia vist un pesquer tan ben tingut com els dels Balfegó, estan tan impecables que mes sembla un d’aquets megayacht que en diuen “expedition o exploring vessel”).
Han passat de caçadors a grangers. Aquesta història ja és al Gènesi. Es la d’Abel, que va despertar l’enveja de Cain, que encara seguia com a simple caçador. Lògicament a “La Cala” queden gent envejososa, ancorada amb la seva ancestral activitat primària. Però no us preocupeu, ells no estan preparats per donar el pas i amb la seva acció matussera fan que encara es parli mes de la vostra empresa excepcional………………
També vull felicitar-los pel bon encert que han tingut de cridar a la Roser Torras, ”, que ha estat pilotant les jornades de portes obertes amb dedicació i professionalitat. al front de la gent entussiaste del seu “G.S.R”.
Jo que, com a gastrònom, soc amic de tots els chef del mon, se com els cuida i com l’estimen, els fruits son evidents.
Miquel Brossa
