Fruita com les freijoas o la guanabana i plats com el tamal, el patacón i l’ajiaco santafereño són alguns dels productes de Colòmbia que Josep Casas ens descobreix en aquest article sobre el seu viatge a Bogotà.
El passat mes d’abril vaig tindre el plaer de viatjar per Colòmbia.
Fruites exòtiques i tropicals
El millor mercat fruiter a la ciutat de Bogotà s’anomena Paloquemao i està situat a la vora del centre històric de la capital. Hi vaig descobrir un món nou, una sèrie de fruites totalment desconegudes per tots nosaltres i que normalment no arriben als nostres països, com ara els tomàquets de la imatge de capçalera, que són de tres tipus diferents perquè els produeix un arbre, a diferència dels normals, que provenen de plantes enredaderes. No es mengen crus, sinó bullits per treure’ls la pell i cuinats després per acompanyar altres plats.
Aquí segueix un recull del que hi vaig trobar:
Granadillas de color taronja per fora i color blanquinós per dins, dolça i melosa.
Freijoas, fruits verds a la esquerra de la foto molt llaminers.
Guayabas, de color rosa per dins, segons es veu al fruit tallat per la meitat. Es prenen fresques i es fan també en confitura.
Per exemple, fan uns panets de farina de yuca farcits de guayaba, amb un gust que recorda la sobrassada suau, excel·lents.
Uchuva, amb gust de cítrics.
Guanabana, semblant a la xirimoia.
Pitaya, exquisit.
Tomàquets, tres tipus diferents que produeix un arbre, a diferència dels normals, que provenen de plantes enfiladisses. No es mengen crus, sinó bullits per treure la pell i després es cuinen per acompanyar.
Menjar tradicional de Bogotà
Els vaig degustar a un restaurant antic anomenat La Puerta de la Catedral, situat al barri de La Candelaria, al centre històric de la ciutat.
Vaig tastar unes empanadillas farcides de carn de vaca (també en fan de pollastre) i papas, fetes amb farina de dacsa i fregides (també en fan de pollastre), es prenen amb unes gotes de llima i guacamole colombià, que es més suau que el mexicà.
També vaig poder degustar un tamal, amb massa de blat de moro, arròs, pollastre, porc, col i pastanaga, embolicat tot amb fulles de plàtan. S’acompanya d’arepas rodones fetes amb farina de blat de moro, que substitueixen al pa convencional, sent molt popular.
El patacón, fet amb plàtans gegants, aixafats i fregits i s’acompanya d’ogao, tomàquet, pebrot i ceba saltejats.
També vaig degustar l’ajiaco santafereño, tres tipus de papas, pollastre, panotxa de blat de moro, crema de llet i tàperes, s’acompanya sempre d’arròs i alvocat, que s’afegeixen a dins del plat principal. Es molt bo, és un dels plats més populars i es mengen en la majoria de cases per Nadal.
Postres típiques
També hi va haver lloc per a les postres, molt dolces i calòriques:
Arròs amb llet, coco rallat, canyella i clau.
A la foto superior tenim dulce de leche, embolicat amb plàstic i dins d’una cassoleta feta amb mitja llimona (també el trobem en barra, blanquejada amb pols de sucre). La cocada (a la part superior dreta) està feta de coco rallat caramel·litzat amb almívar. El tamarindo és el confitat del mig i la marquesa és una bola rosa, folrada per fora amb sucre glassejat rosa.
Molts d’aquest plats provenen de la cultura precolombina amb aquest cas dels indis que habitaven aquest indret i es deien muiscas. En definitiva, vaig gaudir un munt de sensacions noves que ens varen generar grans satisfaccions. Als viatgers ens queden molts descobriments positius per gaudir i tot això m’ha generat un gran respecte i admiració per la cuina d’aquest país.
JOSEP CASAS
President de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició
