El passat dia 4 de desembre es va celebrar a Manresa una jornada organitzada per FIVIN (Fundación para la Investigación del Vino y la Nutrición).
Van col·laborar representants de l’Ajuntament de Manresa, el Consell Comarcal del Bages, la Diputació de Barcelona i la D.O. Pla de Bages representada pel seu President en Valentí Roqueta, Acadèmic.
Van intervenir personatges experts en la matèria com:
– Raul Bobet, enòleg i elaborador (Celler Ferrer-Bobet del Priorat i Castell d’Encus, Talarn, Costers del Segre).
– Joan Soler, enòleg, Celler la Fou de la Terra Alta.
– Miquel Palau, enòleg, Celler Abadal del Pla de Bages.
– Lluis Tolosa, sociòleg i escriptor de guies enoturístiques.
Axis com altres especialistes de gran nivell.
El objectiu era respondre a com el patrimoni material e immaterial pot convertir-se amb un reclam per potenciar una zona vitivinícola.
La D.O. Pla de Bages te 13 cellers que reben visites regularment. Te un ampli patrimoni històric, com las tines i cups vinaris de pedra seca escampats pel camp i construïts des de el Segle XVII, altres tipus de construccions de pedra seca com las barraques de vinya, forns de cals, pous de glaç, pous d’aigua, sènies, murs de les feixes, restes de premses romanes que daten entre el Segle I i V D.C.
Las festes i activitats tradicionals populars, festes gastronòmiques, visites a mercats de productes típics de la comarca, també constitueixen un important patrimoni cultural.
El Pla de Bages te una sèrie de productes excepcionals i singulars, com el raïm picapoll, la mongeta del genoll de Crist a la Vall del Moncau, el cigronet i el tomàquet rosa de Mura, albergínia blanca, etc. etc.
Tot això forma part del paisatge i de la cultura de l’home, i com va dir en Valentí Roqueta “el vi es un fil conductor que deixa pòsit als visitants “, que formen la base i la riquesa del enoturisme. Tot aquest patrimoni cultural es la suma de la natura i el treball del home.
C O N C L U S I O NS
Els visitants estan cansats de veure cellers, per la gent del carrer tots els cellers son molt similars, per tant les activitats d’enoturisme necessiten eixamplar-se a diferents activitats culturals.
El enoturiste vol tenir experiències, vol sentir-se protagonista, per tant es convenient oferir-li diferents coses.
Tenim diferents exemples que resulten exitosos:
– Visitar las vinyes.
-Participar a la verema, collint i/o trepitjant raïm.
-Participar en festes populars, cantant i/o ballant.
-Que el Celler ofereixi mes coses, com un concert de musica, cria de cavalls, museu de difuntes tipus, obres d’art, l’arquitectura del propi celler dissenyat per un arquitecte famós, horts ecològics, trens o autobusos del vi per arribar a la bodega, centres d’interpretació, formació de joves, botigues de productes i records (merchandising).
-Gaudir la gastronomia de la zona a traves del seus restaurants, fent maridatges dels vins i plats locals.
– Es va parlar per exemple del Museu Dinastia Vivanco a Briones (Rioja) que te un gran èxit.
– Es va parlar d’un celler a Mendoza, Argentina, amb 400 Has. de vinya, que ha desenvolupat una promoció urbanística al mig de les vinyes (similar als desenvolupaments que coneixem al voltant dels camps de golf) i venent parcel·les per edificar segones residencies, que gaudeixen del paisatge del mar de vinyes, i els compradors poden participar a las tasques de la verema i fins i tot els hi fan un vi propi amb etiqueta personalitzada.
– La bodega López Heredia a Rioja a obert als estudiosos tota la seva documentació històrica des de la seva fundació al Segle XIX, perquè descobreixin las activitats vitícoles a la zona amb els últims 100 anys.
– I el mes important, si el resultat es positiu i la experiència ha estat grata pel visitant, aquest es el principal actiu de la promoció del àrea, pues las persones comuniquen i parlen i ells son els principals propagadors dels valors positius de la zona. Naturalment també cal implementar amb publicitat, promocions, màrqueting, etc.
R E F L E X I Ó :
Tampoc cal convertir els nostres cellers en parcs temàtics al estil americà, doncs nosaltres tenim un patrimoni cultural molt important, tan material com immaterial que ells no tenen.
La entitat “Turisme de la Ciutat de Barcelona” ha registrat la marca “PAISATGES DE BARCELONA”, per ampliar la oferta turístiques a diferents circuits pels visitants a una pluralitat de indrets de la província de Barcelona.
Per tot el exposat, cal posar-se las piles entre tots, entitats publiques com privades, per crear un teixit que millori las diferents sinergies soci-culturals i econòmiques del nostre país.
Josep Casas, Vicepresident
