És albergínia i és blanca

Diuen que fa un segle que es va deixar de conrear, però els pagesos del Poal de Manresa prou que la coneixien, encara. Fa pocs anys, en Salvador de cal Portella (manresà i hortalà de tota la vida) ens la va dur a casa i ens vam deixar sorprendre per aquella albergínia de blanc impol·lut i gust dolcíssim. M’agrada beneficiar-me d’aquests petits privilegis que ens atorguen pagesos que, com ell, segueixen conreant varietats locals al marge de les estàndards que han imposat les multinacionals.
Si aneu al Bages, enguany ha de ser més fàcil trobar-ne, d’albergínies blanques. La Fundació Alícia, el Gremi d’Hoteleria i el Rebost del Bages (un ens format pel Consell Comarcal i per l’Ajuntament manresà) s’han proposat de fomentar-ne el conreu i la distribució a les botigues, mercats i restaurants de la comarca.
Prou d’albergínies de tot l’any! Són de mentida. Esperem l’estiu, que vinguin les bones de debò. Anem al Bages, cerquem els pagesos als mercats i a les agrobotigues i demanem-los l’albergínia blanca. En temps de truites, escalivades i empedrats, quina sort de poder-la tastar!

Font: Article de Josep Sucarrats. Blog de Cuina.cat