La garoina o “echinoidea” és un animal que viu al mar i que té el cos cobert d’una mena de closca anomenada “testa” d’on sobresurten punxes mòbils (algunes verinoses), amb les que es desplacen d’un lloc a l’altre. Al centre de la part inferior tenen una boca amb cinc dents de carbonat de calç.
S’alimenten d’algues i petits invertebrats. Contenen proteïnes, iode i ferro. Molt poc greix. Viuen fins a 2.500 m. de profunditat i n’existeixen 950 espècies. Degustàrem la més popular. Diuen de la garoina que és un “extracte del mar”, un “hàlit de les borrasques” i una “essència dels temporals”.
Quan per primera vegada la proveu, notareu, no només que se us fa la boca aigua, sinó que se us fa aigua de mar, i és tan saborosa que gaudireu de tots les olors i els sabors marins. I si en preneu moltes, quedareu amarats de Mediterrani i en comparació, les millors cloïsses us semblaran pneumàtics al paladar.
Sols les podem menjar en aquesta època, de 12 de gener fins al 25 de març. Per tant la temporada està a punt d’acabar-se.
La Rosa Gelpí va ser la Brigadier i qui ens va coordinar el dinar i altres detalls.
ASSISTENTS:
Acadèmics: ROSA GELPÍ, LUIS PÉREZ DESOY, JOSEP Mª SANCLIMENS i GENESCÀ, RAMON SERRA, COMTE DE SERT i JUAN URIACH MARSAL.
Amics de l’acadèmia: JOAN FRANCESC BALTIERREZ, JOSEP CRESPI i JOSEP PINTADO
MENÚ:
– Garoines
– Musclos al vapor
– Arròs a la cassola
– Rom a la Donostia
– Crema catalana/recuit de drap/rus
Vins
– Ermita d’Espiells. D.O. Penedès. Juvé & Camps
– Les Cigonyes. D.O. Empordà. Castell de Peralada
– Llavors. D.O. Empordà. Bodegues la Vinyeta
Les garoines estaven sensacionals, en vàrem prendre aproximadament una dotzena per cap. Els musclos, tot i ser excel·lents, potser tenien un punt massa de cocció. Extraordinari va ser també l’arròs a la cassola, i sensacional el rom a la Donostia, acompanyat d’una exquisida escalivada. Referent a les postres, l’elecció fou diversa, però una bona part dels comensals optaren pel recuit de drap.
El vi negre Llavors és un dels vins a tenir en compte, estava en el seu punt just.
En resum, un dia climatològicament excepcional malgrat un no tan lleuger vent de garbí que ens impedí dinar a l’exterior, tots els plats molt ben elaborats i una sobretaula, amb “puro” inclòs, molt interessant. El pròxim any pensem repetir.
