Restaurant Steirereck
Dimecres 23 de novembre, tal com estava programat, vàrem sortir amb avió de Barcelona a les 10.30 hores i arribàrem a Viena amb una mica de retard a les 13.20 hores. Érem tres acadèmics de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició: Rosa Gelpí, Ricard Aixelà i Josep Mª Sanclimens. Ens acompanyaren nou amics: Josep Mª Casanovas i Montse Ollé, Albert Miralles i Mª Dolors Gabarró, Lluís Planas i Julieta Regàs, Joan Manuel Soler i Carmen Masferrer i Anna Armengou. O sia, en total: 12, que era el número màxim de comensals que ens permetia el restaurant Steirereck.
Arribats a Viena ens desplaçàrem al Hotel Le Méridien, un 5 estrelles normalet però suficient i molt ben ubicat per al nostre programa vienès. A les 14.30 hores, després de deixar l’equipatge, ens traslladàrem caminant al Figlmüller, el restaurant on fa 110 anys varen crear la Wiener Schnitzel, que és una molt gran i típica escalopa empanada.
La tradició diu que la mida òptima ha d’ésser com una tapa de WC. Ho eren. Hi ha la de porc i la de vedella. Recomanen, encertadament, la de porc. Nosaltres vàrem demanar-ne sis de cada tipus. Abans, i per fer coixí, prenguérem una exquisida Kartoffelsalat. La vàrem regar abundantment amb cerveses austríaques i amb un vi blanc riesling i un negre cabernet sauvignon. Acabàrem compartint una potent Apfelstrudel amb nata.
El grup, davant del restaurant Figlmüller
Seguidament, a un quart de cinc, quan ja era fosc i sense massa fred, passejàrem pel centre comercial de Viena, visitàrem dos dels seus Christmas Markets o Weihnachtsmärkte: el de la Catedral de Sant Esteve, on aprofitàrem per visitar l’interior de la catedral, i també el de la plaça Am Hof. A dos quarts de set tornàrem, sempre caminant, a l’hotel.
Verdi a la Wiener Staatsoper
A les set ens retrobàrem al hall del Méridien, sortejàrem les entrades i ens dirigirem a la Wiener Staatsoper, la famosa Òpera Estatal de Viena, a veure la representació de La Traviata interpretada per Speranza Scappucci (Itàlia), Marina Rebeka (Lituània), Charles Castronovo (Nova York) i Dmitri Hvorostovsky (Sèrbia).
Les nostres sis dames estaven a platea, Albert i Joan Manel a una llotja del tercer pis i Lluís i els dos Josep Mª, al quart pis. No obstant això, es veia i sentia molt molt bé des de totes les nostres localitats, tot i que l’espai entre seients era mínim. Extraordinària interpretació i una posada en escena potser massa moderna pel nostre gust. A l’entreacte, piscolabis a un dels sensacionals salons imperials.
Salsitxes i Sacher
Al popular Bitzinger
En sortir, i tal com fan molt vienesos, ens dirigírem al xiringuito Bitzinger, davant de l’òpera, on serveixen uns bratwursts i hot dogs extraordinaris, i més si s’acompanyen amb xampany, com va fer una de les nostres dames.
A continuació ens traslladàrem a l’Hotel Sacher a prendre uns pastissos Sacher acompanyats de xampany Ruinart. A dos quarts de dotze ja tornàvem a estar a l’hotel.
A les 8.30 hores del dijous 24 esmorzàrem al bufet del hotel i no deixarem de prendre un panet de Viena. A dos quarts de 10 sortirem amb autocar per visitar exteriorment Viena (Òpera, Ringstrasse, Parlament, Ajuntament, Prater, Noria, Edificis de les NN.UU., Palaus Hofburg i Belvedere, riu Danubi, etc.).
Solament visitàrem els interiors del palau de Schönbrunn (fabulós) i dels originals però poc interessants conjunts d’edificis Hundertwasserhaus. També aprofitàrem per fer les darreres compres al mercat nadalenc del castell de Schönbrunn.
Expectatives truncades a l’Steirereck
I a tres quarts d’una arribàrem al restaurant Steirereck. Extraordinari edifici ubicat al mig de l’Stadtpark dins un cub de cristall. Cuina espectacular, lavabos impressionats i ens assignaren una taula rodona per a 12 persones dins del menjador principal. Ens sorprengué agradablement que en comptes d’explicar-nos la composició de cada plat, ens en donessin una detallada fitxa. Servei de sala amb molt poca simpatia. El cuiner és en Heinz Reitbauer, especialista en usar ingredients de proximitat. No el vàrem ni veure.
Prenguérem com a aperitiu una truita de riu amb meló i cogombre; com a primer plat unes làmines de carabassa amb yacon, sèsam i monarda; després, per a molts el millor plat, una puntarella amb caqui. La puntarella és un vegetal que situaríem entre una xicoira i un espàrrec. A continuació, esturió glacejat, seguírem amb unes remolatxes i bolets i acabàrem uns amb un cérvol amb espinacs, uns altres amb un porquet rostit i una amb un gulash. Totes les racions molt reduïdes.
Alguns dels plats degustats a l’Steirereck
De postres una selecció de sis formatges austríacs i per acabar, una crep amb poma Topaz. Vàrem prendre tres botelles de vi austríac PN Preisinger del 2012, varietat pinot noir, i dues ampolles de xampany Bollinger, una d’elles rosat. En total pagàrem 235 € per persona.
En una cuina amb 2 estrelles Michelin, considerada la millor d’Àustria i elegida novena del món, has de gaudir, emocionar-te, tenir expectatives i sorprendre’t. No vàrem gaudir, cap dels plats ens va emocionar, les nostres expectatives no es varen complir i sí que ens va sorprendre que amb el menú que vàrem prendre i que ells ens havien aconsellat, un restaurant pugui ser elegit com a novè del món. Evidentment, no hi havia cap plat o ingredient dolent però… A més, costava molt identificar els ingredients de cada plat. Llavors comences a comparar.
Potser som nosaltres els que no vàrem saber-ho valorar suficientment.
Detall de la cuina de l’Steirereck durant el servei
Després de més de tres hores i mitja a l’Steirereck i sense temps per prendre cafè ni fer sobretaula, sortírem esperitats cap a l’aeroport amb l’autocar que ens esperava. A les sis menys deu de la tarda sortírem de Viena i arribarem puntualment a la terminal 2 de l’aeroport de Barcelona a les vuit i deu minuts del vespre.
En resum: gran excursió, excel·lents companys de viatge, extraordinària òpera però amb una posada en escena massa progre, un dinar sensacional al Figlmüller, gran hot dog al Bitzinger, pastís normalet al Sacher i decepció a l’Steirereck.
Ja estem preparant la propera escapada.
