Història

La cuina és una raó universal comú a tots els pobles. El nexe vida-cuina ve de lluny.
És la mare de tot.

El vincle del nostre país amb la cuina és antiquíssim, molt vell. Catalunya sempre s’ha mostrat amatent al seu progrés. Catalunya estima la cuina. La cuina, a casa nostra, sempre ha fascinat.

Els canvis socials, culturals i humans d’un país transcendeixen de manera directe en la conducta alimentària de la seva població i és d’una obvietat manifesta que d’anys ençà la cuina s’ha anat allunyant gradualment de la natura assentant-se cada dia més en la sinuositat hàbil del màrqueting. La homogeneïtat de la vida pertorba i altera cada dia més la convivialitat de la seva gent. Cada dia més gent, en l’àmbit de la família, cuina per a si i menja sola. El progrés se’ns mostra cada dia més plegat de contradiccions. Aquesta evidència és un dels propòsits, un dels compromisos, en els que més hauria d’incidir la activitat de l’acadèmia en el seu quefer més quotidià.

L’actual Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició fou fundada l’any 1989 per Nèstor Luján, seguint el model d’altres acadèmies europees com la francesa, la italiana, la basca o la espanyola. La seva fundació s’emmarca i la precedeixen uns anys -tota la dècada dels setanta i vuitanta- culinàriament generosos, anys d’un notori desenvolupament culinari en els que es feia evident, a casa nostra, una necessària ànsia de renovació de la cuina catalana.

Com a precedents del seu naixement, l’any 1981 s’havia celebrat el Primer Congrés Català de la Cuina, un congrés amb el qual es pretenia fonamentalment recuperar la vella identitat gastronòmica de la nostra cuina per convertir-la en una part del nostre patrimoni cultural.

Aquell congrés serví per evidenciar la certesa d’una cuina, d’unes cuineres i un cuiners i d’una riquesa culinària que es va començar a escampar pel món sencer.

Nèstor Luján, periodista, escriptor i gastrònom de gran prestigi en fou el seu primer President. L’Acadèmia naixia com a institució nacional de debat i divulgació dels coneixements culinaris i gastronòmics amb el propòsit de salvaguardar el patrimoni cultural que conforma la cuina catalana.

A Nèstor Luján el succeí Joan Vives i Rodríguez de Hinojosa, després exercí de President el Doctor Mariano de la Cruz i posteriorment Lluís Bassat. De l’any 2000 fins el 2010 és Miquel Espinet qui n’assumeix la presidència. Després en fou President Joan Ras fins el primer trimestre del 2016 a qui substituí Josep Casas fins el mes de juny del 2016. Aquest any en fou elegit Carles Vilarrubí que n’és l’actual president i a qui acompanya un selecte grup d’Acadèmics amb llarga tradició i vinculació a la gastronomia i la nutrició catalana: Joan Font i Torrent (vicepresident), Carme Ruscalleda i Serra (vicepresidenta), Rosa Mayordomo i García (secretària general), Ramon Agenjo i Bosch (tresorer), Raül Bobet i Almenara  (vocal), Montse Folch i Munuera (vocal), Toni Massanés i Sánchez (vocal), Jordi Montaña i Matosas (vocal), Valentí Roqueta i Guillamet (vocal),Paco Solé i Parellada (vocal), i Elena Yepes i Evangelista (vocal).

L’any 2014 l’Associació Acadèmia Catalana de Gastronomia es convertí en Corporació de Dret Públic passant a denominar-se Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició.

Avui, la petita convicció que teníem uns pocs en la dècada dels vuitanta és una veritat universal, un projecte que l’ACGN vol seguir impulsant i divulgant més convençudament que mai.