El dinar en honor d’aquest referent de la gastronomia, presidit pel president de la Generalitat, reuneix una nodrida representació de la societat civil catalana.
L’any 1989 Néstor Luján i una trentena de personalitats van materialitzar llur passió gastronòmica amb la fundació de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia (ACG). Ell en va ser el primer president i va ocupar el càrrec fins el 1995, quan el va delegar en l’aleshores vicepresident Juan Vives. Passades ja dues dècades de la defunció de Luján, resultava ineludible recordar la seva empremta inesborrable.
Aquest dimarts 8 de novembre ha estat una jornada que no oblidarem a l’Acadèmia. El dinar homenatge a Néstor Luján —presidit pel president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont— ha comptat amb la presència de la seva vídua, Tin Luján, i del conseller de Cultura, Santi Vila. Per part de l’Acadèmia ha assistit el president Carles Vilarrubí, acompanyat de tots els membres de la Taula Directiva: Artur Carulla Font (vicepresident), Josep Casas (vicepresident), Francisco de la Rosa Torelló (tresorer), Alex Jaumandreu Patxot (secretari general), Magda Carlas Angelats (vocal), Sergi Ferrer-Salat Serra Di Migni (vocal), 
Ignacio García-Nieto Portabella (vocal), Rosa Mayordomo García (vocal), Valentí Roqueta Guillamet (vocal), Josep M. Sanclimens i Genescà (vocal) i Joaquim Uriach Torelló (vocal), acompanyats de 27 acadèmics. També hi han estat presents els Acadèmics Joves, el president de la Real Academia de Gastronomía, Rafael Ansón, el president de l’Academia Madrileña de Gastronomía, Luis Suárez de Lezo, així com els expresidents de l’Acadèmia Lluís Bassat, Miquel Espinet i Joan Ras. No hi han faltat destacats membres de la societat civil catalana: Jaume Giró, Dr. Jordi Rius, Manel Cerqueda, Enric Crous, Antoni Vila Casas, Emilio Zegrí i Josep M. Bartomeu. Directors de mitjans com Màrius Carol, Àlex Sàlmon i Jaume Peral són alguns dels altres noms il·lustres que s’han sumat a l’homenatge.
L’acte tampoc ha passat desapercebut als principals mitjans de comunicació de Catalunya. En definitiva, si es tractava d’honorar com es mereix la memòria d’aquest gran humanista gastrònom, podem dir, amb satisfacció i humilitat, que ho hem aconseguit.
L’àpat celebrat a un atapeïdíssim restaurant Via Veneto va arrencar amb un discurs de benvinguda del president de l’Acadèmia. Carles Vilarrubí va explicar el perquè de l’homenatge i va presentar el pla estratègic que l’actual directiva té previst desplegar en els propers quatre anys. Aprofundir en la investigació i la divulgació de la cultura gastronòmica catalana és un objectiu innegociable.
El president de l’ACGN, Carles Vilarrubí; Tin Luján i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont
A continuació, Miquel Espinet, qui també va ocupar la presidència de la institució, va destacar la categoria de Luján com a periodista, escriptor i investigador gastronòmic. Les anècdotes viscudes amb l’homenatjat que van acompanyar el seu parlament van provocar somriures i mirades de complicitat entre els assistents.
La cloenda va estar a càrrec del president Puigdemont, però abans, durant el dinar, l’acadèmic Josep Vilella va realitzar el preàmbul de l’àpat amb una visió històrica, pedagògica, cultural i gastronòmica que va definir el menú, especialment elaborat per a l’ocasió pels tres restaurants preferits de Luján: Via Veneto, Hispania i Torre del Remei. Entre les exquisideses amb què els cuiners Josep Monje, Lolita i Paquita Reixach, i Josep M. Boix van obsequiar els comensals, es van poder degustar mongetes amb morro i orella, llenguado a la Meunière o gigot fet al forn 7 hores.
Humanisme i gastronomia
Néstor Luján (Mataró, 1922 – Barcelona, 1995) va ser un intel·lectual total que va escriure sobre literatura, art, música, política o tauromàquia. Pràcticament cap tema li era aliè. Va dirigir les revistes Destino i Historia y vida, i va publicar a capçaleres de renom com La Vanguardia, El Noticiero Universal, El Observador i Avui, entre d’altres.
Uns comensals consulten el menú, il·lustrat amb un retrat de Néstor Luján
A més de mestre del periodisme, Luján va ser un narrador excepcional, com ho proven els guardons que va merèixer la seva obra literària: Premio Internacional de Novela Plaza & Janés per Decidnos, ¿quién mató al conde?; el Ramon Llul per La Rambla fa baixada; el Sant Jordi de novel·la 
per Els fantasmes del Trianon; o El Pere Quart per Les tres glorioses, sense oblidar que va ser finalista del Premi Planeta amb la novel·la Los espejos paralelos.
En l’àmbit de la gastronomia, fou pioner a tractar-la més enllà de les fronteres catalanes i espanyoles. Com a impulsor de la renovació de la tradició literària gastronòmica, va rebre el Premio Nacional de Gastronomia l’any 1974. És autor de llibres cabdals del patrimoni gastronòmic espanyol i català com El menjar, La cuina catalana, La cocina moderna de Cataluña, Historia de la Gastronomía, Historias de la cocina espanyola (amb Joan Perucho) o el Diccionari Luján de gastronomia catalana.
L’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició té un deute impagable amb aquesta figura fonamental de la cultura culinària del segle XX. El seu llegat continua plenament vigent i treballem perquè orienti els reptes presents i futurs que afronta la institució. Brindem per Néstor Luján, tal i com a ell més li agradava: “Per l’amor i la llibertat”.
