El mercat és tota una institució en pobles i ciutats, ja que és un punt de trobada on es fa vida. Els caps de setmana és un punt de reunió obligatori de mares que van a fer la compra de menjar fresc setmanal i a les tardes, els avis s’asseuen a l’entrada mentre veuen la gent passar. Però la millor hora són els matins a primera hora, quan els botiguers obren les parades i col·loquen els productes amb tanta traça, que sembla un bodegó de Goya. Sigui com sigui el mercat, l’ambient que s’hi respira és una mescla d’aromes intenses que van flotant en l’aire, mentre un reguitzell de gent va amunt i avall empenyent els seus carros a vessar.
El mercat de Sant Josep, conegut amb el nom de La Boqueria, és parada obligatòria per a tots els veïns del Raval, així com els ramats de turistes que vénen a fer fotografies i a provar les patates braves al bar Pinotxo. Va ser inaugurat el 1836 però antigament en el mateix emplaçament ja existia un mercat a l’aire lliure, davant les portes de la muralla de l’antiga ciutat, on venedors ambulants i els pagesos dels voltants s’instal·laven per poder vendre els seus productes. Destaca no només per ser el mercat més gran de Catalunya, sinó també el que té més varietat, amb més de 300 parades que venen de tot. Com a curiositat, hi ha una parada on venen insectes cuinats al públic més audaç.
El mercat de Sant Antoni crida l’atenció per la seva majestuositat. El ferro colat i els elements decoratius el converteixen en un dels mercats amb més valor arquitectònic de Barcelona, conservant els seus orígens des de la seva inauguració, el 1882. Arran d’unes obres que han molestat a tots els veïns de les illes dels voltants de l’eixample, el mercat se l’hi ha aplicat una actualització i la re apertura està programada per aquest any. Sigui com sigui, cada diumenge, puntuals com un rellotge, hi fan cita a l’exterior del mercat els venedors de llibres de segona mà així com els col·leccionistes de segells que tracten de fer intercanvis per aconseguir els més rars i únics.
Quan camines pels carrers del barri de sant Pere i la Ribera, de sobte et trobes amb el mercat de Santa Caterina i en el primer que et fixes és en el sostre ondulant i colorista. En els terrenys hi havia originàriament el convent de Santa Caterina, que va ser enderrocat arran de les desamortitzacions de l’església i que, posteriorment, entre el 1844 i 1848 es va construir un mercat. Amb la postguerra, el mercat va agafar la funció de ser el principal proveïdor de queviures de les ciutats de la zona metropolitana i fins i tot del maresme. En aquests anys més recents, el mercat ha sofert una restauració de cap a peus en mans dels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue que li donen un equilibri perfecte entre l’embolcall modern de fora i l’aspecte més tradicional de dins.
