Des de Dimecres de Cendra, just després del Carnaval, fins a la tarda de Dijous Sant és temps de Quaresma. D’acord amb el calendari litúrgic cristià, la Quaresma (del llatí quadragesima, quarantè dia abans de la Pasqua) és el període de quaranta dies anterior a la Pasqua destinat a la preparació espiritual de la festa de la Setmana Santa.
Aquest és un temps de purificació que comparteixen les esglésies catòlica, ortodoxa i anglicana, així com part de les esglésies protestants, per bé que amb certes diferències quant a inici i durada.
La Vella Quaresma
Si hi ha una icona que tradicionalment ha representat de forma inequívoca aquest període d’abstinència i contenció, aquesta és sens dubte la Vella Quaresma. Es tracta d’una dona gran, arrugada i amb cara de pomes agres que té set cames —o set arengades— i que normalment duu a la mà un bacallà i un cistell ple de verdures.
Popular també a Itàlia, França, Suïssa i alguns territoris d’arrel germànica, aquesta figura representa les privacions pròpies de les setmanes prèvies a la Pasqua i complia una funció de calendari casolà. Cada setmana que passava se li arrencava una cama i d’aquesta manera els més petits estaven al cas de les setmanes que quedaven per arribar a Pasqua.
El propòsit de l’emblemàtica àvia imaginària és recordar que el període quaresmal és temps de privacions i d’abstinència en el consum de carn. Però què cuina la Vella Quaresma? Què ens deixa menjar?
De primer, cigrons
A la taula de la rondinaire senyora Quaresma no pot faltar un entrant fet amb cigrons. Un plat que li agrada cuinar són els cigrons a la catalana. Primer els posa a remull, tot seguit els cou i mentrestant prepara un sofregit d’ametlles torrades, safrà, pa i julivert. Una opció més senzilla és la crema de cigrons, que es pot acompanyar d’algun peix marinat, com ara sardines.
El plat fort, a base de bacallà
Antigament, quan el transport de peix fresc cap cap a l’interior de la Península era tortuós, el producte es feia malbé sovint. Per evitar-ho es conservava en sal, un dels mètodes de preservació dels aliments més coneguts i eficaços. Entre les salaons, el bacallà és la més consumida. Al forn, amb arròs, en potatge, a la llauna, en esqueixada, amb allioli… en totes les seves varietats, el bacallà és el plat per antonomàsia entre Carnaval i Pasqua (i el preferit de la Vella Quaresma).
De postres, bunyols de Quaresma
Bunyols de Quaresma
No falten a l’aparador de cap pastisseria catalana durant les setmanes de Quaresma. Els bunyols de vent, segons el Gremi de Pastisseria de Barcelona i Província, es van popularitzar per la necessitat d’endolcir els dies i fer-los més passatgers. Tradicionalment, els dies per menjar aquest dolç són els dimecres —en herència del costum de començar a consumir-los el Dimecres de Cendra—i els divendres.
D’on ve la tradició de no menjar carn?
Temps enrere, després de la disbauxa exuberant del dies de Carnaval, els cristians es preparaven per a l’arribada de la Setmana Santa fent penitència i dejuni. De mica en mica, la prohibició es va relaxar i es va permetre menjar àpats lleugers, com ara brou i verdura, i els diumenges fins i tot peix. Posteriorment, el precepte va ser no menjar carn, i en l’actualitat la tradició ha perviscut en el costum d’incloure el peix, particularment el bacallà, com a plat principal del menú dels divendres de Quaresma.
Si, com nosaltres, aprofiteu qualsevol excusa per delectar-vos, fora i dins de la Quaresma, amb un bon plat de bacallà, us recomanem aquest article que vam publicar setmanes enrere sobre l’skrei, una molt apreciada varietat noruega d’aquest peix. Gaudiu de la Setmana Santa i de la seva rica gastronomia. Bona taula!
