ARNAU DE VILANOVA
El valencià Arnau de Vilanova (1238-1311) va ser professor a l’escola de medicina de Montpellier, metge i científic.
Va ser difusor de l’alcohol, de l’aiguardent, de com destil·lar el vi i de l’alambí, inventat pels àrabs.
La realitat és que els historiadors seriosos diuen que és cert l’anterior respecte a Arnau de Vilanova, però que la destil·lació del vi va ser descoberta per físics o apotecaris a la meitat el S. XII a Salerno, a la vora de Nàpols, regió de Campania, al sud d’Itàlia.
Al mateix temps ells van seguir les tècniques àrabs, que dominaven amb la seva pràctica d’obtenir aigua de roses o aigües d’altres herbes utilitzant els alambins.
L’ANTIGA GRÈCIA
L’origen de la destil·lació ja parteix d’Aristòtil i Plató, al S. IV AC. Volien saber la composició dels materials que formaven el món, i van dir que aquest estava compost per quatre elements:
- Aigua
- Aire
- Foc
- Terra
I d’aquí l’ànim d’utilitzar el foc per descompondre aquests quatre elements.
També dins d’aquestes pràctiques experimentals, a diferents èpoques els científics han volgut convertir diferents matèries en or, fet que va ser una constant obsessiva, però que s’allunya de la destil·lació vínica que avui ens ocupa.
Els antics grecs bullien el most de vi, per exemple per fer arrop o vi bullit i obtenir un vi dolç, però resultava que l’ingredient alcohòlic s’escapava en forma vaporosa a l’utilitzar una olla o envàs obert.
Per això van dissenyar utensilis que recollissin els vapors, per desprès liquar-los i van comprovar que aquests alcohols s’encenien fàcilment, que podien combustionar-se i van ser utilitzats per les primeres religions paganes esteses per àrees i/o països com Turquistan, Armènia i Azerbaidjan, així com pels egipcis i pels antics grecs per rituals de baptisme amb immersió a l’aigua. I el que feien quan la persona estava submergida era tirar un líquid encès, que en realitat era alcohol, perfumat amb olis i això simbolitzava l’arribada de l’energia dels deus al batejat.
En aquells temps l’alcohol es deia AQUA VITIS (aigua de vida), més tard ESPERIT DE VI, més tard EAU DE VIE, més tard WATER OF LIFE.
També es creia que tenia propietats medicinals i va ser utilitzat per a pràctiques curatives.
LES CROADES
Al S. VII DC es sap que a la guerra de les croades, els àrabs van començar a utilitzar l’anomenat “FOC GREC” o “FOC DE MAR” que era líquid procedent de la destil·lació o ebullició del petroli procedent de l’Azerbaidjan i altres llocs del Turquistan, a les lluites navals per encendre els vaixells, més tard es va utilitzar a les lluites terrestres per encendre els edificis de fusta.
ANTECEDENTS ÀRABS
Es diu generalment que els àrabs van ser els primers destil·ladors amb motiu de textos antics que es conserven, destacant per exemple els següents autors:
- KHALID BEN YAZID, va morir al 704 DC a Damasc (Síria), era un príncep Omeya
- AL-RAZI, (850 al 924 DC), era persa i va viure a Teheran.
Eren físics investigadors que van tractar de descompondre els minerals, diferents tipus de sals, etc. mitjançant tècniques de destil·lació, per saber la quantitat de mercuri i sulfurs que tenien les matèries d’objecte d’estudi, entre d’altres.
ELS CÀTARS
Els Càtars al S. X, estesos per diferents països d’Europa també van practicar batejos per immersió amb l’esperit de vi encès.
ELS MONESTIRS
A partir del S. XIV es generalitza l’ús de l’alambí als monestirs de tota Europa. Els seus apotecaris investigaren amb finalitats medicinals i de recerca, però amb aquestes activitats també es van començar a fer licors amb infusions d’herbes i criança en fusta, per exemple el licor Benedictine a Normandia (frares benedictins) i el licor Chartreuse a la vora de Grenoble (frares cartoixans).
FRANÇA AL S.XV
Els Holandesos comencen a importar vins de Loire pel seu consum a través del port de la Rochelle.
Al S. XVI tan holandesos com britànics, amb les tècniques de destil·lació més conegudes, comencen a importar alcohol per fer licors i estalviar costos de transport per la reducció de volum en comparació al vi.
D’aquest fet ve que des d’aleshores diem “holandas” a l’alcohol, a l’etanol resultat de la destil·lació del vi, que utilitzem per fer begudes espirituoses.
L’alcohol és transportat i emmagatzemat en botes des de Loire per una banda (Port de la Rochelle), i per l’altra banda a l’Armagnac (departament de Ger) i del Cognac (regió de Charentais), a través del riu Garona fins al port de Bordeus. I també van adonar-se dels canvis que produïa la fusta a l’alcohol i va ser la causa de començar a elaborar el Cognac i l’Armagnac tal i com els coneixem avui en dia.
IRLANDA – ESCÒCIA AL S. XVI
Al S. XVI es comença a Irlanda i a Escòcia a destil·lar cereals per elaborar també alcohols i begudes alcohòliques que donaran lloc al Whisky.
A partir del S. XV fins ara, amb el descobriment de la impremta, comencen a publicar-se tractats sobre les tècniques de destil·lació tant amb finalitats de recerca física-química, medicinals i per elaborar begudes.
DESPRÉS
Més tard, la destil·lació de diferents productes i infusions donaran lloc a altres begudes com:
- Gin
- Rom
- Vodka
- Vins generosos, encapçalats amb alcohol.
- Vermuts
- Etc.
