Rosa Mayordomo, durant la presentació del treball
L’acadèmica analitza la dimensió històrica i el pes simbòlic d’un aliment fonamental en la dieta de centenars de milions de persones arreu del món
Divendres passat, Rosa Mayordomo, vocal de la taula directiva de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició (ACGN), va presentar el seu treball d’ingrés a la institució.
I ho va fer en un marc d’allò més apropiat: el recentment inaugurat restaurant Mextizo, que proposa una fusió de cuina mexicana i mediterrània al cor de Barcelona.
L’acte va comptar amb la presència del cònsol i del vicecònsol de Mèxic a Barcelona, els Srs. Fidel Herrera i René Uribe. També van assistir-hi Cristina Vázquez, convidada personal de Rosa Mayordomo, i els acadèmics Ricard Aixelà, Bartolomé Masoliver, María Vives, Josep Casas, Glòria Noguer, Sara Castellví, Pasqual Roca, Jordi Cortada, Valentí Roqueta, Gerardo García-Ventosa, Josep M. Sanclimens, Àlex Jaumandreu, Ramon Serra, Rafael Soriano i Miquel Espinet.
Sota el títol Blat de moro, llegat dels déus. Una aproximació històrica, el treball analitza el pes fonamental en diverses cultures d’aquesta planta gramínia d’origen mesoamericà. Base alimentària de les cultures precolombines —com ara asteques o maies—, l’arribada dels espanyols a finals del segle XV va propiciar-ne la difusió pels territoris europeus després que Cristòfor Colom presentés aquesta meravella del Nou Món als Reis Catòlics la primavera de 1493 al Principat de Catalunya.
Dedicatòria del vicecònsol de Mèxic
A dia d’avui, aquest cereal també conegut com dacsa o blat de l’Índia és el més produït a tot el món, per sobre del blat i de l’arròs. Sense anar més lluny, i com es deriva de les enquestes sobre cuina quotidiana i nutrició posades en marxa per l’ACGN, el blat de moro i els seus derivats tenen una presència notable en la gastronomia catalana.
Al llarg de la seva presentació, l’acadèmica Rosa Mayordomo va abordar l’impacte de la cultura del blat de moro en diferents períodes històrics i espais geogràfics, amb especial atenció a la poderosa càrrega simbòlica que diverses civilitzacions han atorgat a aquest cereal. Com va explicar als assistents, la seva investigació es completa amb un apartat culinari que inclou una proposta de receptari on el blat de moro és l’ingredient principal.
El vicecònsol de Mèxic va tenir la deferència d’escriure una dedicatòria al llibre d’honor de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, i l’acte es va tancar amb un àpat on no van faltar plats amb protagonisme d’aquest aliment llegat pels déus.
