Per Enric Ribera Gabandé
Hi ha coses intrínseques al Nadal, des del torró a l’avet de Nadal. Però, per molt que costi creure, hi ha costums nadalencs que només es practiquen en un país i són absolutament desconegudes en un altre. El millor exemple és el raïm de la sort amb les que els espanyols acomiaden l’any i que és vista amb curiositat des de tots els punts del planeta.
Els raïms de la sort acompanyen les campanades de Cap d’Any. Aquesta tradició, tan arrelada, és no obstant això molt moderna; data de 1909 i no té un origen en absolut religiós sinó econòmic. En el Cap d’Any d’aquest any hi havia un excedent de raïm de tal magnitud que els agricultors espanyols, a la desesperada, van inventar els dotze raïms de la sort, segurament sense preveure que crearien una tradició que compta amb 109 anys d’història.
No té res a veure amb el costum dels italians per al 31 de desembre que, en lloc de raïms, prenen cullerades de llenties. És un símbol de diners que s’espera que arribi durant l’any que comença. A Roma i Nàpols, hi ha una altra, més perillosa per al transeünt: llençar per la finestra tota la roba i els trastos vells (passada la mitjanit de l’últim dia de l’any), i alliberar-se de tot el dolent per al que entra.
Per Itàlia tampoc passen els Reis Mags, sinó la Befana, una bruixa lletja que en la nit del 5 de gener visita les cases dels nens muntada en la seva escombra, per deixar-los regals. A Alemanya se celebren molt les festes nadalenques i les tradicions estan molt arrelades en totes les llars. El 5 de desembre, el Pare Noel i el seu ajudant Knecht Ruprecht visiten les cases per assegurar-se que els nens s’han portat bé durant l’any.
En altres llocs s’opta per les arts escèniques. A Polònia, el pessebre tradicional es reconverteix en un petit escenari teatral en què es fan titelles i es representen episodis del naixement de Jesús. El Cap d’Any és el més esperat pels nens i les nenes russes perquè és el moment en què arriba a casa l’Avi del Gel o, el que és el mateix, la versió russa de Pare Noel. Aquest avi arriba a mitjanit carregat de regals, dolços i -per descomptat- matrioshkes. Dins d’aquesta tradició, per rebre els regals els petits de la casa han de cantar, ballar i, si cal, explicar alguna història o poema.
Una altra tradició (molt diferent a les mencionades) en aquests països -a més d’altres llatinoamericans- és utilitzar llenceria vermella aquesta nit per atreure l’amor per al nou any. Si en canvi el que es busca és atreure diners s’ha d’utilitzar roba interior groga, i si es vol tenir salut llavors verd és el color.
