Vàrem inaugurar el mes de manera afortunada. En un dia agradable d’aquesta tardor que no ens fa ni fred ni calor, i deixant a l’esquerra la Devesa, adornada amb fulles grogues i vermelloses, arribàrem al Celler de Can Roca, puntuals, a les 13 hores. Sols set acadèmics i una amiga. O sia, en una taula reservada per a dotze, en una oportunitat tan extraordinària, ens falla la convocatòria, una veritable llàstima!

Acadèmics de l'ACGN al Celler de Can Roca i amb Josep Roca

Tots a taula al Celler; a la dreta, amb Josep Roca

Després de la copa de benvinguda ens situaren en la taula per a “gent important”, en un ample menjador reservat, cosa d’agrair, lluminós i agradable, com és sempre agradable quan trobes les estovalles de fil, immaculades, el servei impecable i el tracte amable i generós.

Ja ens tenen acostumats a la varietat i a l’esplèndida presentació dels plats, alguns tan originals i amb tanta personalitat com els dos primers: La volta al món i La memòria d’un bar. No detallarem els continguts perquè, havent inclòs una fotografia del menú, podeu quasi paladejar-los en llegir el detall… i observar les fotos.

 

Plats del Celler de Can Roca

Alguns dels plats tastats al Celler de Can Roca

Cada plat, cada explicació, cada gest, tenia un motiu i uns continguts seleccionats, estudiats i ben realitzats, tant com la petita estrella de mar o el consomé de xai que t’eleven el paladar fins a altres galàxies.

Les quasi quatre hores que va durar el dinar ens varen passar ràpides, doncs era un espectacle sense pauses i tan distret i saborós com interessant. Jo diria, fins i tot, que algun moment va ser sublim. Les converses agradables, com acostumen a ser en les taules reduïdes i amb gent tan entesa.

 

Menú del Celler de Can Roca per al dinar amb membres de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició

Menú del Celler de Can Roca per a l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició

Si considerem els nostres paladars de gastrònoms quasi exquisits i més incentivats per l’alcohol, per cercar cinc peus al gat, podríem donar un parell de cops d’atenció o de crítica (en un dinar incriticable). Al plat de lluç, a la majoria ens sobraven el cítrics que treien el gust del peix i en un dels postres també ens sobrava l’oliva negra. Observacions generalitzades!

 

Plats del Celler de Can Roca

Exquisideses que estimulen tots els sentits

En Joan i en Josep Roca, des de l’arribada, varen estar conversant amb nosaltres i ja a taula apareixien sovint amb les explicacions corresponents o responent les nostres preguntes.

Ara podem parlar dels vins i caves que també veureu al menú. Es obvi que tot el que he contat, sense estar ben regat i complementat no hagués estat el mateix. Vàrem gaudir d’algunes exclusivitats, fins i tot de darreres botelles existents que t’obren les papil·les gustatives al màxim i et fan tocar el cel… La taula s’anava omplint de copes que, amb tan diversos formats ens il·luminaven amb els seus reflexos i acabaven de fer que aquest dinar, meravellós, ens deixés a tots tan satisfets!