Molt Honorable president de la Generalitat, Honorable consellera i Honorables consellers, Excel·lentíssim presidents de les Diputacions de Barcelona i Tarragona. Il·lustríssim alcalde de Lleida, autoritats, acadèmics i amics de l’Acadèmia.
El gran escriptor Josep Pla va dir, en afortunada expressió, que “la cuina d’un país és el seu paisatge posat a la cassola”. En el cas de Catalunya, aquesta definició és ben exacta. Tenim una immensa sort: comptem amb un patrimoni gastronòmic que ens defineix i ens projecta al món, amb una originalitat i una qualitat excepcionals. Aquesta nit dels Premis Nacionals de Gastronomia 2016 és una festa d’aquest gran tresor col.lectiu. Una festa per celebrar un element central de la nostra identitat i de la nostra cultura. El que hem menjat –per dir-ho com el mestre empordanès- ens fa ser com som.
Tradició i modernitat. Classicisme i innovació. Arrels i avantguarda. La cuina catalana d’avui és un diàleg harmoniós i apassionant entre el passat i el futur. Vivim una etapa extraordinària de creativitat, d’innovació i de gosadia dels nostres cuiners i cuineres. No sóc exagerat si afirmo que som testimonis d’una època d’or de la gastronomia catalana, un moment dolç que cavalca de manera hàbil el seny i la rauxa. L’espectacle és sensacional i mereix que avui fem una petita reflexió al respecte.
Aquest esclat de la gastronomia catalana té lloc en un marc de globalització creixent. Això ens permet pensar i explicar la nostra identitat en uns termes radicalment nous, que vinculen experiències locals i experiències foranies, per observar-nos a nosaltres mateixos des d’una perspectiva inèdita. És la mirada de l’altre la que ens permet redescobrir-nos, i la que ens convida a inventar a partir del costum, la necessitat i la curiositat. Sense aquest repte cap cultura progressaria i cap poble podria tenir una veritable consciència d’ell mateix. Participem d’una identitat oberta i el nostre patrimoni gastronòmic reflecteix aquesta circumstància d’una manera atractiva, dinàmica i exitosa.
Som la cuina que fem i la que reinterpretem quan sortim fora, i la que fan els que ens descobreixen, i la que sorgeix d’aquesta trobada entre uns i altres. Som la cuina –som les cuines- que descriuen un itinerari històric, des dels temps més remots fins el nostre present més vertiginós. Som la cuina que sintetitza estils de vida, idees, valors, hàbits i somnis.
Productes. Receptes. Processos. Més enllà i més ençà de la tècnica i del talent, cal subratllar que tota experiència gastronòmica no és altra cosa que una forma d’enaltir i practicar la memòria. Els fogons conserven la memòria de la humanitat com els jaciments arqueològics més visitats del planeta. Cada plat és memòria en permanent expansió i cada nova lectura d’una recepta no és altra cosa que una pregària laica per trobar l’avenir dins del passat. Som animals de memòria, per això mengem per plaer, no només per alimentar-nos. És la magdalena de Marcel Proust que permet rememorar allò que vam ser i allò que vam sentir, que permet viatjar enrere per reviure, per cercar quelcom inefable que portem ben endins. Tots tenim la nostra magdalena: aquell plat que ens transporta i ens transforma, que permet intuir totes les vides possibles que vam imaginar. Un mos, un glop, un plat especial i la memòria es posa en marxa com una màquina que només podem controlar si la deixem anar, sense brides. Tal vegada només la música pot competir amb la cuina com a botó secret de la nostra memòria i dels seus viaranys. Mengem perquè recordem i recordem perquè mengem, no podem separar aquests dos verbs.
Fixeu-vos: el Carnaval és a tocar. El regne de Carnestoltes és la festa que precedeix la Quaresma, el període d’abstinència segons el calendari cristià. Durant aquest dies de màscares i disfresses, l’excés és la norma: toca menjar i beure amb més ganes que mai, perquè cal preparar-se per afrontar els rigors que vindran. Dijous gras –d’avui en vuit- marcarà el començament d’aquest parèntesi anual que ens vincula al món d’abans, un món absolutament regit pel contrast i per la necessitat de donar via lliure –ordenament- a la sensualitat i al plaer. Les botifarres d’ou i les coques de llardons són vestigis deliciosos d’una forma de vida que no es pot explicar sense el culte a una alimentació que fugia de la precarietat i del pecat, ique era un sistema construït per frenar les pors i les tristors de la gent. En totes les cultures, en tots els països, en tots els segments socials, l’acte de menjar promou l’acostament entre les persones, el diàleg, l’entesa. Pareu la taula i començarà el miracle de la comunicació i de l’empatia. Quan els adversaris mengen plegats, acosten posicions i –malgrat els interessos confrontats i les idees diferents- poden trobar solucions plausibles.
Com sabeu, des del mes de juny de l’any passat, tinc l’honor de presidir aquesta acadèmia. Juntament amb el magnífic equip de la taula directiva de la nostra entitat i continuant la bona tasca portada a terme pels meus predecessors, m’he marcat l’objectiu de donar un nou impuls a aquest instrument de tots que és l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició. Davant de tots vosaltres, vull reiterar aquesta missió, que no és altra que la de potenciar i projectar l’enorme patrimoni culinari que ens identifica. Som un país petit però amb una riquesa alimentària, gastronòmica i vinícola exemplar. Dins d’un territori certament abastable, hem aconseguit crear un univers d’alta complexitat i força. En aquest sentit, no hem de renunciar a posicionar-nos clarament com a primers referents de la dieta mediterrània.
Aquesta acadèmia és una institució nacional que vol acompanyar els professionals de la restauració i també els que tenen cura del producte, que és la base de tot. Volem afavorir l’intercanvi i la col·laboració entre els diferents àmbits del sector, volem animar sinèrgies i proposar noves visions que multipliquin el talent de tots els que formem la gran família de la cuina catalana, volem ser l’altaveu d’una marca de prestigi que ha esdevingut internacional. Aquesta és una empresa col·lectiva que parteix de molts noms i de moltes singularitats, la nostra força és caminar plegats: tots en sortirem guanyant i també l’interès general. Permeteu-me recordar que la gastronomia fa una contribució de gran pes al teixit econòmic i al PIB del país, en relació directa amb una de les nostres principals activitats econòmiques, el turisme, que genera milers de llocs de treball i ens ha convertit en una petita potència especialitzada.
Tots els premiats d’aquesta nit il·lustren perfectament els conceptes que fins ara he anat desgranant. La cuinera Carme Ruscalleda, el Chef Àlvar Ayuso i els pescadors i empresaris germans Balfegó són exemples brillants d’amor al producte, de qualitat, d’innovació, de llibertat creativa, de vocació global, de feina ben feta, d’arrelament als nostres valors i de màxim respecte pel comensal. Els tres premiats ens recorden quin és el bon camí de la gastronomia catalana: treballar amb passió i rigor, amb ambició i amb un esperit incansable per investigar i aportar sempre accents originals. Ruscalleda, Ayuso i el Grup Balfegó saben que la cuina que arriba i que queda és la que es fa sense trampes, una aposta honesta que no necessita ni retòriques ni gesticulacions. Al seu llibre Les formes de la vida catalana, un home tan savi com Josep Ferrater i Mora va deixar-nos una reflexió que –em sembla- s’escau repetir aquesta nit, a propòsit del premiats i de tot el sector: “Els catalans no són un poble d’industrials, sinó de menestrals, és a dir, d’homes que cerquen incansablement el punt mitjà, equilibrat i just entre l’art i la indústria, entre la realitat concreta i la realitat abstracta, entre la matèria i la forma, entre la utilitat i la bellesa.”
L’Acadèmia va començar com una associació de gastrònoms i amics reunits al voltant d’una taula, en una època de poca visibilitat mediàtica.Avui, amb una mirada més professional, ens cal saber jugar dins d’un món que és un gran aparador i, gràcies a les noves tecnologies, hem de posar el nostre patrimoni gastronòmic a l’abast de tothom, fent les coses de manera natural, amb elegància i amb dedicació. Perquè estimem la nostra cuina i perquè volem que cada dia siguin més els que en puguin gaudir. Així mateix, ens cal agrair als mitjans de comunicació en general i a la premsa especialitzada en particular la seva valuosa contribució a l’enaltiment de la gastronomia catalana, en els darrers anys.
Com a institució, sabem que no estem sols. Els patrocinadors que ens acompanyen avui, així ho demostra. Volem, tanmateix, aprofundir relacions amb totes aquelles instàncies i corporacions que tenen alguna cosa a veure amb la gastronomia, de la mateixa manera que volem estrènyer els llaços amb la resta de territoris de parla catalana. València, les Balears, la Catalunya Nord, l’Alguer, la Franja i Andorra són terres germanes d’enorme riquesa gastronòmica, volem ser còmplices dels seus èxits i que ells ho siguin dels nostres. La història, la llengua i la cultura compartides ens conviden a col·laborar i a explorar eventuals projectes. Enhorabona als premiats d’aquesta nit. Teniu el nostre reconeixement i el nostre escalf. Moltes gràcies.
