Per Enric Ribera Gabandé
L’origen del tortell de reis no té res a veure amb l’arribada dels Reis Mags a Betlem per adorar al Nen, sinó que sembla estar relacionat amb les saturnals romanes, que no eren més que unes festes dedicades al déu Saturn, amb l’objecte que el poble romà en general pogués celebrar els dies més llargs que començaven a venir després del solstici d’hivern. Per a aquests festejos s’elaboraven unes coques rodones fetes amb figues, dàtils i mel, que es repartien per igual entre els plebeus i esclaus.
A França prenen el Gâteau donis Rois que és idèntic al nostre tortell i la Galette donis Rois pròpia del nord del país. La popularitat del tortell de Reis, en el conjunt d’Espanya, és relativament recent i en algunes zones, de pocs anys. El pastís que s’elabora en alguns països té forma de rosca, més o menys imitant una corona reial, coberta de fruites gebrades, que s’assemblen a les joies de la corona, i té amagada en el seu interior una petita sorpresa, de vegades de gran luxe i valor.
Curiosament aquesta coca és coneguda en la cuina lusitana com a bitlla rei i, encara que no és igual en ingredients, el costum sí que ho és. A Mèxic la tradició va ser importada al segle XVI des d’Espanya, i és costum en molts llocs del país berenar la rosca de reis amb xocolata calenta o atol, a més d’adornar-la amb mel i fruits del desert, com dàtils i figues.
El tortell de Reis original no acostumava a portar cap acompanyament o ingredient afegit, però des de l’últim terç del segle XX es preparen varietats amb nata, crema, xocolata o cabell d’àngel en el seu interior, i sol contenir un o més regals o sorpreses, segons la grandària del tortell, o una fava. A Espanya el tortell ha de contenir un fava; qui la trobava, en segles passats (aquesta tradició pot remuntar-se a l’època romana) era el rei de la reunió. En l’actualitat, les pastisseries han imposat que una sorpresa en forma de figuereta correspongui al coronat, castigant al que rep la fava a pagar el tortell.
