EQUILIBRI

He titulat aquest comentari d’avui Equilibri, ja que un restaurant, des del punt de vista del client, és un difícil equilibri de diversos elements, la qualitat del producte, la cuina, la comoditat del local i el servei. A l’hora de pagar, aquests quatre elements i el import de la factura configuren la relació qualitat preu, que al meu entendre és el criteri fonamental per jutjar un restaurant. Quan un d’aquests elements falla, per bons que siguin els demés l’experiència no pot ser reeixida.

Avui n’he patit un clar exemple. He anat a dinar al Tabarca, al carrer Comte Borrell 160. Tenia moltes esperances ja que Pau Arenós n’havia fet una crònica elogiosa en el seus comentaris setmanals a El Periodico.

El lloc ofereix un sol menú, prou interessant, llagosta i arròs. Res més i res menys. En fer la reserva has de decidir de quin pes vols la llagosta, 200gr., 250gr., 300gr., etc. Et diuen el preu que correspon a cada pes, de20€ a 35€ segons pes.

Fins aquí tot bé.

En arribar el cuiner i suposo que propietari, et saluda des d’una cuina semi-oberta a un local amb mitja dotzena de taules, una barra de bar i una sala més gran al fons. Decoració espartana com correspon a un local modest , però correcta.

Per fer gana t’ofereixen o pernil o “quisquilla”, molt bona.

Vàrem demanar un cava rosat a suggeriment del cuiner, un Guilera prou bo fet amb garnatxa, que vam tenir ocasió de provar de diverses formes ja que la cambrera ens va dutxar en obrir l’ampolla. Va quedar clar que no sabia obrir una ampolla, tampoc demanar excuses ni què fer en la situació. Vam ser nosaltres qui ens vam haver de canviar de taula sense cap ajuda.

Abans de la quisquilla ens van portar un pa, bo, i un platet de tomàquet ratllat. Com que aquest pa amb tomàquet sui generis ens va agradar, en vàrem demanar més, però la cambrera ens va dir que no n’hi havia més. Es veu que ratllar més d’un tomàquet excedia les seves obligacions

La llagosta va venir acompanyada d’uns pitets de paper per evitar taques i d’una salsa/sopa molt bona. La llagosta, molt bona, si bé un xic massa cuita probablement per aconseguir el màxim de sabor en l’arròs. Mentrestant el servei seguia fent-nos la visita penosa, els tovallons de paper usats que no recollia, el pa que s’havia acabat i l’ampolla d’aigua buida no li suscitaven cap interès.

Acabada la llagosta en el plat ha quedat la major part de la salsa i t’indiquen que et portaran l’arròs per menjar en el mateix plat si t’agrada l’arròs caldós. A mi se’m va ocórrer dir que volia canviar el plat i la cambrera em va tacar tota la tovalla al treure els meus coberts del plat.

Aconseguit el canvi de plat i de coberts va arribar un arròs que mereixia l’ estona d’espera i el mal servei. Un arròs en el seu punt perfecte, ni caldós ni sec, amb els grans ben separats i en una cassola que el manté a bona temperatura. Seguíem sense pa ni aigua ni cava, però ja ens era igual, l’ arròs concentrava tota la nostra atenció.

Vet aquí el títol, equilibri, un local sense luxes, però còmode, una cuina molt reeixida, un producte de qualitat, però un servei lamentable que ho espatlla tot.

Hauríem decidit segur tornar a aquest restaurant, que ofereix un àpat excel·lent  a un preu molt interessant ( tot inclòs amb cafè i postres ens va costar 35€ per cap ) però la falta d’equilibri a causa del penós servei ens en va treure les ganes. És evident que no esperem en un local d’aquestes característiques un servei de tres estrelles, però Barcelona està ple de restaurants de preu semblant, on no es menja de lluny tan bé, però s’atén als clients amb un somriure i una simpatia que et fan tornar.

Joan Ras