Articles de l'ACGN

Llívia, l’Arcàdia feliç?

Per novembre 3, 2012febrer 18th, 2021Sense comentaris

    Per a Josep Ametller i Olga Gimeno es podria dir que si.

    La meva darrera aportació al blog va fer referència als restauradors de la Cerdanya que estiren més el braç que la màniga mantenint restaurants sobredimensionats en taules i sots dimensionats en personal de servei i cuina.

    En un Llívia, on en els darrers temps han desaparegut dos restaurants que jo recordi, L’Embut i Can Cusachs, i en el que triomfen els llocs de pizzes, he provat La Caléche. Em van fer saber de la seva existència els amics Sanclimens i Brossa.

    Fa quasi quatre anys que Josep Ametller, ex Villa Paulita i Olga Gimeno, germana d’en Mandu del Bohèmic de Barcelona, van decidir que la Cerdanya era un lloc per viure i no sols per envair els caps de setmana. El troben un lloc tranquil on es pot viure sense l’estrès de Barcelona i a prop de la ciutat per a quan fan falta els seus serveis. Aquesta filosofia de tranquil·litat és la que impregna el seu local. Set o vuit taules, una persona a la sala, en Josep i l’Olga a la cuina, sense estrès. Una carta amb menys de vint plats, sense estrès. Carns cuinades a baixa temperatura durant 48 h, sense estrès i una seqüència de servei a un bon ritme, que no provoca estrès en el client.

    La carta ofereix una varietat de plats que en Josep explica són entre tapes i racions, pensats per compartir, sense distinció de primers o segons, des de 6 a 18€. Els plats són temptadors i en Josep ens aconsella no exagerar en el nombre dels que demanem, ja que sempre podem demanar quelcom més.

    Patates braves amb el segell de la família Gimeno, excel·lents, un plat de tardor amb sobrassada dels Rovira de Segàs, pa amb tomàquet i mel de Ca la Nuri de Setcases. Sèpia bruta amb botifarra negre també de Segàs ( els Rovira deuen fer més negoci venent els seus magnífics productes, que trobo arreu, que amb el restaurant ) amb trossos de sèpia més durs que altres.

    Un costellam de porc, quin origen podeu suposar, marinat 48h i cuinat a baixa temperatura durant 36h, molt bo. Per acabar una cocotte de xai cuit també a baixa temperatura. Els dos plats són excel·lents, si bé a mi em passa que aquestes reduccions de suc de carn que avui dia estan tan de moda, portades a l’extrem per aconseguir el màxim de sabor, em semblen totes iguals, m’és molt difícil trobar el sabor de la carn sota una salsa tan caramel·litzada. Les reaccions de Maillard que fan tan saborosa una carn marcada abans de cuinar-la, dominen massa quan abusem de la reducció dels sucs.

    Les postres, marca Gimeno, pa d’espècies amb xocolata i gelat, crema de llimona amb fruits vermells i castanya amb mandarina posen punt i final a un dinar tranquil, agradable, ben servit amb un ambient decorat de muntanya, més alpí que ceretà.

    L’àpat va acompanyat d’un magnífic pa portat de Formigueres ( un element fonamental de tot àpat que mai veig mencionat pels crítics de restaurants ) i una carta de vins amb mitja dotzena de negres, mitja de blancs, algun cava i un champagne a preus molt honestos.

    Un lloc recomanable dimensionat per donar satisfacció al client ( 30€ per cap ) i no crear problemes a la cuina.

    Si en Josep i l’Olga a més hi són feliços, han trobat l’Arcàdia

Joan Ras

La Calèche
Carrer dels Forns, 7, 17527 Llívia, Girona
Telf: 972 14 63 82‎