La família Mascaró, arrelats al cor del Penedès i de tradició lligada al món del vi des de 1894, ens va acollir el passat 30 de gener a casa seva. Montserrat Mascaró va ser la brigadier d’un meravellós dia en què un grup d’acadèmics vam iniciar el viatge en mini bus, il·lusionats per l’hospitalitat i bonhomia de la nostra acadèmica.
Tal com va succeir al nostre viatge a la Vall de Bianya, el trajecte va està acompanyat per la visió constant d’una de les nostres muntanyes sagrades, a la Vall de Bianya, el Canigó; pel camí del Penedès, Montserrat.
L’arribada va estar reconfortada per un acollidor saló preparat per un segon esmorzar: cafès, begudes calentes, pastes de té, i encenalls de xocolata i ametlla…
Escenari perfecte per la gran introducció de na Montserrat a les arrels del món dels destil·lats, i que va ser arrodonit pels apunts històrics al voltant de l’alambí que va desenvolupar el nostre sota president, Josep Casas.
Montserrat Mascaró ens va guiar per les sales de destil·lació donant tota mena d’explicacions sobre la procedència del mot “holandes”, cicles i temps de destil·lació, i varietats de raïms.
Apreciar l’aroma, profund i evocador a préssec, a ametlla amarga, a treball ben fet. Tot un art…
La Priscilla amb l’Alex i en Ramón. L’Alex, amb quatre brandies
Als peus del monestir de Santes Creus, sota la seva vigilància, i recordant els seus lligams cistercencs, la finca Mas Miquel, antiga propietat dels monjos —així com tot el territori que l’envolta— té cura del conreu de la vinya que, sota el misteri de l’alquímia i la dedicació de les dones i homes de Mascaró, ens espera per oferir-nos un dinar digne d’esperits generosos: la primera calçotada de l’any, àpat comunitari que apropa als comensals i afavoreix la bonhomia.
Santes Creus. Montse Mascaró i la taula parada . Ricard Aixelà rendit a la bellesa
Però com es menja un calçot?
En Ramon Viader, en Josep Casas i en Josep Bujàn preparats per les instruccions.
L’Enrique Alonso, espòs de na Montse Mascaró, preparat per impartir les instruccions.
L’Alex Jaumandreu molt atent a la lliçó magistral. La seva esposa, Priscilla Newman, ja sap com fer-ho…
L’aperitiu, excel·lent, regat amb un vermut de la terra, ha precedit la menja dels calçots. Tot un èxit! La mare de na Montse, la Sra. Mascaró, ha preparat un romesco fi i saborós complement perfecte per aquestes cebes blanques, calçades amb cura.
Sara Castellví, verificant el menú sota la mirada atenta d’en Josep Maria Sanclimens.
L’Enrique, ens va explicant què menjarem, mentres les safates amb botifarra i mongetes, preparades pel restaurant Cal Ton de Vilafranca comencen a arribar a taula.
Na Montse ens dóna detalls sobre la finca, que el seu pare, Antoni Mascaró, va fer construir per rebre amics i gent estimada.
Aquest fum que surt de la safata…
La sobretaula ha estat llarga. Una tertúlia com “les d’abans”!
Tots han pogut comentar un detall, recordar un plat de la seva terra, un xic alegre, un xic malenconiós. Temps per recordar els que ja no hi són però que són presents en aquest àpat comunitari…
Per això, volem recordar el brindis d’en Nèstor Luján:
“Per l’amor i la llibertat!!”
