Lamentem la pèrdua de l’Acadèmic Paco Solé i Parellada, figura clau en l’àmbit acadèmic i cultural del nostre país. En reconeixement a la seva trajectòria, publiquem a continuació l’obituari redactat pel Sr. Carles Vilarrubí, president de l’Acadèmia, que en destaca la seva contribució i el llegat que deixa entre nosaltres.
Ens ha deixat en Paco Solé Parellada, una figura estimada i imprescindible de la gastronomia i la cultura catalana. Propietari del restaurant 7 Portes, enginyer, economista, catedràtic i ànima curiosa, va ser molt més que un restaurador. Va ser un home del Renaixement. Amb una curiositat infinita, un cor generós i una intel·ligència fulgurant, va saber connectar mons aparentment allunyats —la cuina i l’acadèmia, la història i l’empresa, la cultura popular i la gastronomia— amb una mirada oberta, rigorosa i profundament humanista.
Nascut el 1943, en Paco fou un home realment extraordinari. “Fondista” compromès de cor, de cap i d’acció amb la cuina catalana, el seu patrimoni i la seva història. Va ser des del 7 Portes —referent viu de la cuina catalana des de 1836 — que va construir un projecte molt més ambiciós: fer del restaurant un espai de trobada i de memòria compartida que ha esdevingut un equipament cultural de la ciutat. Fidel a la cuina catalana, hi va afegir criteris de qualitat, rigor i respecte per la tradició.
Va impulsar la Col·lecció de Llibres del 7 Portes, una joia editorial que recupera receptaris antics de la cuina catalana amb esperit divulgatiu i científic. Encara recordo com li brillaven els uIls quan comentaba el seu darrer decobriment publicat al Volum 10 del receptari: “És la confirmació definitiva que la maonesa és una salsa nostra!”
Des de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia, va promoure valors com la sostenibilitat, la recerca i la transmissió del coneixement. L’any 2024, fou reconegut amb el Premi Nacional de Gastronomia de Cuina Tradicional.
Amb una intel·ligència viva i una generositat natural, va saber connectar mons diversos —la cuina, l’empresa, la universitat, la història— i fer-los dialogar amb harmonia.
Però més enllà de la seva obra, tothom qui el va conèixer en guarda un record intel-lectualment íntim i afectuós. Era un conversador incansable, un lector apassionat, tocaba el piano, un dibuixant enginyós i un home amb un sentit de l’humor fi i càlid, capaç de fer riure i pensar alhora. Tenia el do poc comú d’escoltar de debò.
Amb la seva mort, perdem un pont entre el pensament i la cuina, entre la cultura i la vida quotidiana. Però el seu llegat —als fogons, als llibres, a les aules i en tants cors— perdura. Descansa en pau, Paco.
El teu record ens acompanyarà sempre.
Carles Vilarrubí
President
© Fotografia EFE / Marta Pérez
