Quins bells records aquells en que, quan érem nens, ens asseiem dalt d’un pedrís de la plaça major del poble o sota l’ombra d’una figuera i menjàvem una de les fruites més estiuenques i acolorides. Parlem de la síndria, una fruita sucosa i refrescant, amb una textura porosa i un gust deliciós. Menjar-la és gairebé similar a beure aigua, donat que n’està composta per un 93% i és la fruita que en conté més.
La síndria, també coneguda com a citrullus lanatus, prové originàriament de zones tropicals i subtropicals africanes, tot i que actualment el seu cultiu s’ha estès per tot el món, sent Àsia el continent on més se’n cultiva. És una fruita molt característica donat el seu gran volum. De forma esfèrica i aixafada pels extrems, té una pell externa gruixuda i dura. La polpa és vermella i té una textura porosa i sucosa, amb un sabor molt dolç. Per això és perfecte pels petits de la casa. Trobem varietats de tipus barrada (Eureka, Imperial, Paradise, Ruby, Tigre) i de tipus verd fosc (Dolçor, Fabiola).
Conté abundants llavors de color blanc, marró o negre però amb els avenços genètics, podem trobar varietats de síndries sense llavors. Les síndries sense llavors, conegudes com a triploides, són el resultat de l’encreuament genètic entre una síndria normal (diploide) i una tetraploide (una síndria tractada amb colquicina). S’obtenen síndries estèrils amb llavors sense desenvolupar.
Pel que fa a les seves propietats nutricionals, el seu elevat contingut en aigua li confereix propietats diürètiques i depuratives, donat que dos talls de síndria equivalen a un got d’aigua. Conté pocs hidrats de carboni i greixos, cosa que és perfecte per fer dietes per baixar de pes. El seu aportament calòric és molt baix, ja que suposa 30 Cal per cada 100 grams de fruita. Per contra, cal destacar que és una font rica en vitamina A, beneficiosa per la salut de la retina. Ajuda al creixement d’ossos i dents, en la reproducció, i a mantenir la pell i el cabell. També conté grans quantitats de vitamina C que ajuda en les reaccions metabòliques que se succeeixen pel bon funcionament del nostre cos. També trobem minerals com el potassi, que ajuda als músculs i en la transmissió de l’impuls nerviós, i el manganès, necessari per fabricar àcids grassos i proteïnes.
La síndria es consumeix principalment com a fruita de postres. Junt amb el meló, és la reina de les fruites de temporada d’estiu. A causa del seu sabor refrescant, també es talla en boles o quadrats per preparar amanides, cosa que li dóna un bon contrapunt amb el seu sabor dolç. També en plats freds d’estiu com gelats, sucs i plats salats com el gaspatxo. En moltes cultures asiàtiques, s’utilitzen els seus colors llampants com a material d’ornament culinari.
Cal recordar que és una fruita no climatèrica. Per tant una vegada collida no continua madurant i, al mercat, convé triar exemplars madurs. Però com podem saber el seu grau de maduresa? Cal rascar la pell gruixuda amb l’ungla i si ens emportem la capa verda i apareix una capa blanca, vol dir que es troba al seu punt òptim de consum.
