Naps de Cerdanya
Mitjans de novembre. A la Cerdanya la tardor ja ha tenyit de daurat, ocre i vermell els arbres i matolls escampats per la vall. Els naps que es van sembrar als camps a principi d’agost, encara amb els rostolls del gra conreat, ja estan a punt. Gaudeixen del fred i de les terres de solana, calcàries i riques en manganès. Explicarem en aquesta ocasió un plat preparat amb tres dels ingredients més representatius d’aquesta comarca i que és menja tradicional.
Ingredients:
- 4 naps per persona (d’un pam més o menys)
- 1 trumfa mitjana per persona (Bufet o Red Pontiac)
- 1 pera de Puigcerdà (varietat Doyenne du Comice)
- Aigua per cobrir les verdures
- Oli d’oliva verge extra
- Sal (poca) al gust. Per afegir a taula.
Els naps de Cerdanya pertanyen a la família de plantes crucíferes (les seves flors tenen quatre pètals). A la comarca es cultiven dues varietats de naps, de pell ennegrida una, i l’altra, més clara —quasi daurada— tal com es pot veure a la fotografia. Aquests han estat conreats a Guils de Cerdanya, però, com tots els naps que es produeixen a la comarca, s’identifiquen com naps de Talltendre.
Els molt entesos diuen que poden diferenciar els uns del altres, i si són o no de Talltendre.
Els naps, ja pelats
Els naps de la part superior del plat són de la varietat més clara. Els de la part inferior, de la pell més fosca. Una vegada pelats, jo no he sabut diferenciar-los, ni per les línies interiors, ni pel color, ni pel seu perfum, intens i evocador.
Patata Red Pontiac i pera Doyenne du Comice
La patata és una Red Pontiac, de pell vermella i carn molt blanca. Perfecte per bullir. També és collita de la comarca.
Aquesta pera de Puigcerdà (Doyenne du Comice) és del perer del meu hortet. La vaig collir a finals d’octubre, i avui està perfecte per ser consumida. Té una carn blanca i forta. Lluenta com la neu i dolça al paladar.
Posem a bullir els naps, tallats per la meitat si són massa llargs, amb aigua suficient per cobrir-los.
Bullim els naps i la trumfa
Verifiquem el punt de cocció punxant un dels naps. Han d’estar una mica durs perquè puguem afegir la patata tallada a quarts i acabar de bullir-los junts. Si fos el cas que ja fossin cuits, es retiren i hi afegim els trossos de patata en la mateixa aigua de bullir els naps.
Peres en ebullició
Hi afegim els trossos de patata fins al punt de cocció òptim. El temps de l’ebullició varia segons l’alçada de la població. És convenient comprovar de tant en tant l’estat de les verdures.
Fem bullir la pera de Puigcerdà en un pot a part. No cal gaire temps. No s’ha de desfer. Comproveu-ne el punt punxant-la amb una forquilla.
Utilitzeu poca aigua, la suficient per cobrir els trossos de pera.
Serviu la Verdura de Puigcerdà en una safata. Jo he regalimat per sobre oli d’oliva verge extra del país. Els trossos de patata estan a la part superior esquerra; els de pera, a la superior dreta.
Els naps estan barrejats, els negres i els daurats, però ordenats per mides (els mes grans i amples, a sota; i els mes prims i petits per sobre). Els trossos de pera tenen una textura delicada. Llueixen i combinen molt bé amb el sabor dels naps i les patates.
Les trumfes, els naps i els trossos de pera
Consideracions:
- Els naps de Talltendre també es poden servir arrebossats amb farina i fregits, com acompanyament de rostits o carns a la brasa.
- Una vegada bullits, els naps es poden afegir als guisats: al tiró (ànec) de Cerdanya, dins de la cassola del rostit, amb mandonguilles, al vostre gust.
- La pera de Puigcerdà es pot conservar en pots de vidre si les fem bullir en almívar i després esterilitzem els pots.
- Aquest diumenge 20 de novembre se celebren a Ger de Cerdanya les Jornades Gastronòmiques del Nap de Talltendre, amb plats preparats per les mestresses del poble.
- A la Selva, Girona, els salsafins (Tragoopon porrifolius), molt similars en aparença als naps, tenen un tractament similar al que es dóna als naps a la Cerdanya. A mi m’agraden tots dos.
Una mica d’història:
-
- El gènere Brassica és conegut per la seva importància en l’agricultura. Inclou les varietats com el bròquil, la col, els naps, la colça, la col xina, el nabicol, la remolatxa, la kale i altres.
- Gaius Plinius Secundus, denominat Plini El Vell, en la seva Història Natural, dedica diversos apartats als “raves, naps, pastanagues”. Diu que hi ha cinc llinatges de naps: corints, cleonis, liothasis (o thraci), beòtics i els verds. Es cultiven a Syria, Hispània, Cyrene, l’Itàlica, la Thracia. Es pot dir que a tot l’Imperi Romà.
- A Roma els naps són tan apreciats que Plini comenta el cas de Manio Curio Dentato (Manius Curius Dentatus), nascut el 270 a.C. Sent cònsol el 290 a.C. va lluitar contra els samnites (tribu de la zona central d’Itàlia, a les muntanyes del Samni). Havent-los vençut, Manio Curio (se l’anomenava Dentato perquè es deia que havia nascut amb dents) va rebutjar els regals dels samnites (objectes sumptuosos d’or) perquè en aquell moment estava rostint un nap al foc. Existeixen diverses representacions en tela fetes per Moitte, Fischetti, Amigoni, Jan Van Noordt, e inclús un tapís de Brabantia (Brussel·les) actualment al Milwaukee Art Museum, que il·lustren el moment en què aquest cònsol de la plebs està mes atent als seus naps que als tributs del vençuts.
- A Europa, cal remarcar la importància dels naps i de les remolatxes que, en temps de penúria i fam, han ajudat a la supervivència de molts pobles.
Nutrició:
Per 100 g de naps:
Calories: 26,2 kcal
Proteïnes: 1,85 g
Hidrats de carboni: 2,38 g
Fibra: 3,70 g
Aigua: 91,85 g
Greixos: 0,21 mg
Magnesi: 12 mg
Carotens: 3.000 micro.g
Sodi: 34 mg
Seleni: 0,9 micro.g
Potassi: 174,5 mg
Vitamina A: 500 micro.g
Vitamina B2: 0,13 mg
Vitamina B3: 0,89 mg
Vitamina B6: 0,12 mg
Vitamina B9: 65 micro.g
Vitamina C: 30 mg
Vitamina E: 1,00 micro.g
Calci: 71,5 mg
Zinc: 0,32 mg
Ferro: 1,74 mg
Vitamina B6: 0,1 mg
Vitamina B120 µg
Fòsfor: 23 mg
Iode: 7,00 micro.g Zinc: 0,05 mg
Nomenclatura:
Turet (Martinet de Cerdanya)
Brassica Rapa
Alemanya: Rübsen
Catalunya: nap
Espanya: nabo, raba
Itàlia: ravizzone
EUA: turnip
França: navette
* * * * *
Recepta i fotos pròpies.
Proveïdor dels naps i trumfes: Turet de Martinet.
